Ecologisme sobiranista
Els dies 12 i 13 de novembre de 1983 es va fundar Alternativa Verda (AV) a la Bisbal d'Empordà, branca política del Moviment Ecologista Català (MEC). Va ser el primer partit ecologista que es registrà en el Ministerio del Interior. El seu objectiu inicial era impulsar una confederació ibèrica i potenciar una internacional de partits verds de base regional o nacional, com es proposà en un ampli informe que els catalans varen presentar el 1985 a la llavors Green Alternative European Link. La presència d'AV en els primers congressos de The European Greens, celebrats a Dover (1986) i Estocolm (1987), i en el primer congrés de la confederació a Cardedeu (1985) va destacar per defensar aquests principis.
Durant les dècades dels vuitanta i noranta AV va esdevenir un referent de l'ecologia política sobiranista i va ser el primer partit extraparlamentari en els resultats de les eleccions autonòmiques, legislatives i al Parlament Europeu. AV vorejava el 2% dels vots a la circumscripció de Girona quan Iniciativa per Catalunya es va registrar com a ICV, incorporant el genèric “verds”, el logo antinuclear i denominat-se “ecosocialista”. Altres organitzacions, com ara VERDE (Vértice Español de Reivindicación del Desarrollo Ecológico), de caire ultradretà, també intoxicaren l'espai. La confusió va afavorir, com era de preveure, ICV, que es va beneficiar de la posició de The European Greens de no homologar cap partit de caire independentista.
En una ocasió, A Olot, el president Pujol va dir-me: “Per què Alternativa Verda, si ja tenim els d'Iniciativa, que ho fan molt bé?” Vaig entendre la posició de Pujol anys després, quan ICV va governar i controlar la gestió ambiental del país. Durant els tripartits, els lobbies energètics no es varen sentir en cap moment amenaçats.
El nacionalisme governant sempre ha menystingut l'aportació del moviment de defensa del territori. És més, en el darrer llibre del president, Notícia del Present, que recull tots els seus articles de premsa de 1947 fins al 2013, en cap lloc menciona el concepte “ecologista” ni cita personalitats científiques de la talla de Ramon Margalef. Ho considero un fet regressiu i insòlit per a un líder polític del segle XX.
Alternativa Verda, però, va seguir denunciant el model desenvolupista i la colonització energètica imposada per la Constitució i l'Estatut de Sau, proposant alhora un nou paradigma basat en l'economia solar, l'estalvi energètic i una ordenació ecològica del territori.
Quan el 2010 AV va disposar de tres diputats al Parlament, fruit de la seva coalició amb Solidaritat Catalana, va influir decisivament en les posicions ambientalistes i antinuclears de SI.
Durant tres dècades AV ha aportat coneixement, teoria i pràctica al catalanisme i ha invitat els seus principals líders mundials documentant-los sobre la nostra reivindicació nacional. Tot i els bastons a la roda que ha patit AV, el seu full de ruta ha esdevingut un èxit, ja que avui la majoria de la societat civil ja no considera marginals aquelles propostes dels anys vuitanta. Els valors de l'anomenada “economia verda” esdevindran fonamentals per construir un estat català modern, solidari i, potser, amb una constitució inspirada en la Carta de la Terra.
No volia acabar l'any, amb la perspectiva esperançadora del 2014, sense recordar l'aportació patriòtica de l'ecologisme, tot i la nul·la atenció que el Memorial Democràtic dedica a aquest moviment.
La base ideològica i la regeneració democràtica que impulsa la CUP, el Procés Constituent i algunes sectorials de l'ANC, les va començar a conrear Alternativa Verda fa trenta anys. Calia dir-ho en un moment que els nous lideratges semblen oblidar els que varen combatre amb coratge la fraudulenta Transició.
