Recapitulació del 2013

Estava fent la caminada matinal quan he sentit l'olor de fusta cremada i he vist el foc dels treballadors d'una obra. Aquesta imatge o la del bidó per escalfar-se les mans, fa temps sovintejades, gairebé han desaparegut del paisatge. Hi ha un excedent de cases i pisos nous que ja només els russos i els xinesos poden comprar. Dilluns deien que ha repuntat el preu de l'habitatge, i suposo que molta gent pensa que això pot representar un senyal que es comença a desencallar aquest llarg estancament de feina. No són brots verds, només que el mercat es mou pels inversors que tenen el capital que la gran majoria hem anat perdent, com els drets socials que tants anys de sang, suor i llàgrimes havia costat conquerir. Encara no som conscients de les pèrdues individuals i col·lectives que hem anat patint al llarg d'aquests sis anys d'una crisi que s'ha enquistat al moll de l'os. És ben cert, la vida continua i no cal dramatitzar més del compte, però mentre veiem els nostres sous retrocedir a la dècada dels noranta, quan encara comptàvem en pessetes (ahir es va tornar a confirmar que els salaris estan a la baixa), hi ha vergonyes públiques que es van accentuant com si ja ningú no recordés que els càrrecs electes ho són perquè els ciutadans hem dipositat un vot que al cap de quatre anys tenim tot el dret i el deure de canviar, i fer pujar polítics que tinguin la generositat i la visió d'entendre que el primer que han de fer és arreglar el seu negociat, començant per eliminar la duplicitat de moltes administracions públiques, ajustar els càrrecs de confiança a qui realment fa una feina, eliminar els sous vitalicis, afrontar d'una vegada la supressió del Senat, prohibir que els expresidents, exministres i exalts càrrecs cobrin d'empreses que han ajudar a privatitzar (com ara les elèctriques, que continuen pujant les tarifes com si aquí no passés res!) i que a sobre perceben pensions de l'Estat... Hi ha motius més que suficients per voler-se'n anar d'un estat que destina milers de milions a la banca que, tot i la crisi, continua generant enormes beneficis, mentre el sistema deixa a la misèria els ciutadans més desvalguts, i està aconseguint que aquesta classe mitjana que s'havia anat formant en els darrers trenta anys acabem engruixint les llistes de l'atur i tenint cada vegada més dificultats per pagar serveis bàsics com ara els estudis dels fills.