Què farem amb el nou finançament?

Ara que el nou finançament ja està decidit pels propers anys, i els partits de govern ja estan debatent a què destinar els nous fons obtinguts, permetin-me que com a president del Cercle Català de Negocis (CCN) els doni la nostra visió de com s'haurien de repartir aquests fons.

El CCN el formem bàsicament empresaris de petites i mitjanes empreses, també directius de grans empreses, autònoms i professionals lliures, i per tant tots nosaltres vivim la situació de les empreses del nostre país, especialment la de la crisi actual, però també la suposada situació de bonança de la darrera dècada. És amb aquesta visió que constatem que fa anys que Catalunya perd pistonada en el camp empresarial, que moltes empreses han de tancar, molts treballadors han de treballar moltes hores per poder tenir un salari que els arribi a final de mes i que, lluny de tenir un Estat que ajudi tant en els moments dolents per subsistir com en els bons per esdevenir empreses més grans i més fortes, ens trobem cada dia amb més pals a les rodes. La il·lusió de l'empresari de complicar-se la vida i arriscar, esperant beneficis que ho compensin, cada cop és més minsa.

Des d'aquest coneixement de la realitat, permetin-me que faci la nostra proposta sobre a què haurien d'anar destinats els nous fons del finançament. Ja els avanço que no es facin il·lusions, per què hi ha trampa en la proposta que els faré...

Per una banda, des del CCN pensem que cal invertir més diners en infraestructures, En concret pensem que cal doblar la partida actual d'infraestructures, és a dir, en lloc dels 3.259 milions d'euros de 2009, cal incrementar-la a 6.500 milions. Aquest ritme d'inversió ens permetrà en pocs anys assumir un nivell d'infraestructures corresponent a un país modern, reduir els costos logístics de les nostres empreses i, per tant, ser més competitius.

Per altra banda, pensem que en època de crisi cal reduir la pressió fiscal, amb la finalitat última de potenciar el consum i reduir la tensió per arribar a final de mes a tots aquells que han hagut de canviar a una feina menys remunerada, menys hores extres, etcètera.

També lògicament a les empreses cal reduir l'impost de societats per tal d'ajudar noves empreses a la implantació a Catalunya, i en definitiva generar una empresa que tingui més al·licient, perquè maldecaps els puc assegurar que en porta molts. En aquest apartat pensem que cal destinar 7.500 milions d'euros per reduir l'impost de societats en 8 punts, i també un 35% de l'actual IRPF. Aquest darrer impost donaria molts més diners a la butxaca dels treballadors i per tant molt més consum i capacitat d'estalvi que finalment significaria una millora financera global per al país. Capítol especial es mereix l'impost de successions, que cal reduir dràsticament com han pogut fer altres comunitats, i així no penalitzar la transmissió dels patrimonis de les empreses familiars a les successives generacions.

També pensem que els jubilats mereixen un capítol personalitzat, ja que la majoria han treballat durant 40 o més anys i es mereixen un cert reconeixement social. A ells els destinaríem un increment de paga del 10%, i a part proposem destinar uns 2.000 milions d'euros anuals a un fons de pensions per assegurar unes pensions futures dignes. En aquest mateix apartat pensem que es pot reduir la cotització social de treballadors i empreses de l'ordre del 10%. Totes aquestes mesures relacionades amb les pensions i cotitzacions socials costaria a la Generalitat uns 6.400 milions d'euros anuals.

Finalment pensem que cal dedicar un capítol important a les prestacions socials per ajudar els aturats, per formar i preparar-nos millor per al futur, per incrementar la partida de la llei de dependència, l'educació, etcètera. En concret pensem que cal incrementar el pressupost de la Generalitat en un 20% pel que fa a aquestes partides, és a dir, uns 4.200 milions d'euros.

Ara tornem a la trampa. Si han fet la suma dels imports esmentats s'hauran adonat que arribem als 21.000 milions d'euros!

No, no m'he equivocat, sóc molt conscient que aquesta xifra multiplica per 10 la que el govern preveu obtenir durant el primer any del nou finançament, però resulta que és la xifra de l'espoli fiscal de l'any 2008 que va patir Catalunya pel fet de pertànyer a Espanya. Per res més. És per això que des del CCN tenim clar que el nou finançament és un insult al poble català, un robatori, i que l'únic finançament just per a nosaltres és el que elimini l'espoli fiscal, per tant l'Estat propi.

Per això diem no a aquest finançament i fem una crida a la societat empresarial per unir-nos i esdevenir l'eina clau perquè els nostres polítics apostin de manera decidida i inequívoca per l'Estat propi en la propera legislatura.