MAT de Farners

Santa Coloma de Farners, Sils i Riudarenes han iniciat la tercera creuada contra l'escac i MAT de Red Eléctrica Española. Entre altres accions, faran una consulta el 26 de gener i es recolliran milers, desenes de milers, d'al·legacions per entorpir el projecte. La mateixa tenacitat i convenciment que caldrà als catalans per aconseguir votar d'aquí a un any per la independència, els caldrà als ciutadans d'aquests pobles per reparar un altre dèficit democràtic. Què són uns quants milers de ciutadans lluitant quixotescament contra les grans torres i contra els poders econòmics que hi ha al darrere? Doncs mirin, és la mateixa proporció que hi ha entre els independentistes catalans i la demografia i poders espanyols. I si en el cas de la consulta nacional creiem que podem guanyar, per què els colomencs haurien de desanimar-se en el seu combat local? Aquest columnista no sap si la molt alta tensió és necessària per al progrés. Tampoc no gosa especular sobre els efectes en la salut que diuen que provocarà un traçat en mitja lluna que envoltarà la població. Ni tan sols discutirà sobre si era més nociu aquell primer projecte o l'actual. Es limitarà a deplorar que precisament aquest any, quan tot Catalunya admirarà l'obra del gran Vinyoli (el poeta que va ser cridat per la natura farnesenca), els ciutadans de Santa Coloma hauran de suportar que se'ls trinxi per sempre més un patrimoni que no solament és natural, sinó també històric i poètic. Deplorarà, sí, i també denunciarà. Perquè, una acció de progrés duta a terme amb els mètodes de la barbàrie i d'esquenes a la ciutadania continua sent acció de progrés?

A l'acte de dissabte passat l'alcalde de Santa Coloma repetia que les raons per anul·lar el primer traçat i canviar-lo per aquest ho han estat tot menys clares, lògiques i justificades. És normal, doncs, que ens preguntem quines influències, quins interessos ocults, quina jugada de despatx ha dut una companyia elèctrica a canviar el seu projecte. D'aquí a un any el país votarà havent de dir dues vegades “sí” per alliberar-se. Però d'aquí a un mes uns colomencs deixats de la mà de Déu emetran un “no” ple de dignitat. I lluitaran. Són uns pocs milers davant dels molins gegants. Però tenen sentit de col·lectivitat, maduresa política i amor a la terra. Compte, que això no és poc...