MAT de Farners

Santa Coloma de Far­ners, Sils i Riu­da­re­nes han ini­ciat la ter­cera cre­uada con­tra l'escac i MAT de Red Eléctrica Española. Entre altres acci­ons, faran una con­sulta el 26 de gener i es reco­lli­ran milers, dese­nes de milers, d'al·lega­ci­ons per entor­pir el pro­jecte. La mateixa tena­ci­tat i con­ven­ci­ment que caldrà als cata­lans per acon­se­guir votar d'aquí a un any per la inde­pendència, els caldrà als ciu­ta­dans d'aquests pobles per repa­rar un altre dèficit democràtic. Què són uns quants milers de ciu­ta­dans llui­tant qui­xo­tes­ca­ment con­tra les grans tor­res i con­tra els poders econòmics que hi ha al dar­rere? Doncs mirin, és la mateixa pro­porció que hi ha entre els inde­pen­den­tis­tes cata­lans i la demo­gra­fia i poders espa­nyols. I si en el cas de la con­sulta naci­o­nal cre­iem que podem gua­nyar, per què els colo­mencs hau­rien de desa­ni­mar-se en el seu com­bat local? Aquest colum­nista no sap si la molt alta tensió és necessària per al progrés. Tam­poc no gosa espe­cu­lar sobre els efec­tes en la salut que diuen que pro­vo­carà un traçat en mitja lluna que envol­tarà la població. Ni tan sols dis­cu­tirà sobre si era més nociu aquell pri­mer pro­jecte o l'actual. Es limi­tarà a deplo­rar que pre­ci­sa­ment aquest any, quan tot Cata­lu­nya admi­rarà l'obra del gran Vinyoli (el poeta que va ser cri­dat per la natura far­ne­senca), els ciu­ta­dans de Santa Coloma hau­ran de supor­tar que se'ls trinxi per sem­pre més un patri­moni que no sola­ment és natu­ral, sinó també històric i poètic. Deplo­rarà, sí, i també denun­ciarà. Perquè, una acció de progrés duta a terme amb els mètodes de la barbàrie i d'esque­nes a la ciu­ta­da­nia con­ti­nua sent acció de progrés?

A l'acte de dis­sabte pas­sat l'alcalde de Santa Coloma repe­tia que les raons per anul·lar el pri­mer traçat i can­viar-lo per aquest ho han estat tot menys clares, lògiques i jus­ti­fi­ca­des. És nor­mal, doncs, que ens pre­gun­tem qui­nes influències, quins interes­sos ocults, quina jugada de des­patx ha dut una com­pa­nyia elèctrica a can­viar el seu pro­jecte. D'aquí a un any el país votarà havent de dir dues vega­des “sí” per alli­be­rar-se. Però d'aquí a un mes uns colo­mencs dei­xats de la mà de Déu eme­tran un “no” ple de dig­ni­tat. I llui­ta­ran. Són uns pocs milers davant dels molins gegants. Però tenen sen­tit de col·lec­ti­vi­tat, madu­resa política i amor a la terra. Compte, que això no és poc...