Tecnologia catalana, societat il·limitada

Cor­ren temps de creure en impos­si­bles. Sí, sí, cal creure-hi mal­grat tot. Temps de creure que allò que va ser, pot tor­nar a ser. Els temps que cor­ren són, per molts motius, difícils, i per això les notícies pre­nya­des d'opti­misme dels avenços científics s'agra­ei­xen més que mai. L'edició d'avui d'aquest diari informa del llançament d'un satèl·lit euro­peu que incor­pora tec­no­lo­gia de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya, i de la pri­mera i reei­xida immersió –caldrà pas­sar per alt que va ser a la bassa d'una depu­ra­dora!– del nou sub­marí català, l'Icti­neu 3, pro­jecte que de ben segur ha com­pla­gut Mon­tu­riol, allí on es trobi. Hi ha geni i hi ha ganes d'anar més lluny i explo­rar el des­co­ne­gut. Cal creure-hi. Sí, sí, evi­dent­ment que hi ha motius per creure.