‘Adeste fideles'

Falten tres dies per la nit de Nadal. Només tres dies i ja hi voldria ser. No penso (ni vull pensar) en altra cosa que no sigui la missa del gall. Celebrar-la amb tots els fidels. No hi ha res que desitgi tant com això, ni desitjo cap altra cosa que no sigui això. El Nadal és per a mi la nit de Nadal. I la missa del gall és tot el Nadal. I com que ja el tenim a sobre, aprofito l'avinentesa per convidar tots els fidels a celebrar-la a la parròquia de Riells del Montseny, tal com fem any rere any.

Adeste fideles: fidels, apropeu-vos. Trobareu l'infant ajagut al pessebre. Veureu un xiprer davant del portal. És l'àngel que us donarà, com cada any, la benvinguda. Entreu al vostre aire. I sigueu puntuals. A les onze comença la missa del gall. Missa de cants i de joia. La joia de saber que Déu és nat. “Ai, si no fos aquesta nit tan clara! Seríem tros de carn i pensament, que no sap d'on ve ni on va ni on para: pell d'home que arrossega el corrent!” Quanta raó no té Sagarra! “La nostra vanitat [diu] prou s'afigura que està damunt del bé i del mal. Però no hi val ganivet ni ànima dura: és més forta la nit de Nadal.” Us puc assegurar que sí. No sé d'on va treure aquests versos el nostre poeta, però tenen una força que ni jo mateix era capaç d'imaginar. I mira que fa anys que recito aquest poema! I cada any hi descobreixo coses noves. Les guardo per dir-vos-les en el moment oportú. Que Déu sigui tan tossut, és una cosa que em fascina. Des del primer naixement fins avui, no ha deixat de néixer ni un sol any. Va entrar en la nostra història d'una manera tan silenciosa, que el seu naixement és, sens dubte, el fet més difícil de datar històricament, el més imprecís, i al mateix temps tan arrelat, que fa innecessari qualsevol canvi. Al capdavall, el que compta és que Déu es fa home perquè creu en l'home. I a nosaltres, ves per on, ens resulta més còmode creure en Déu que en l'home. I sospito que això explica que Déu sigui tan tossut, i neixi any rere any, fins que creguem en l'home, en tots els homes, en la humanitat sencera. Adeste fideles: fidels, atanseu-vos, que estic en deute amb vosaltres, i us vull donar les gràcies, de tal manera que us pugui fer sentir la gratitud que experimento i que la sola paraula no acaba d'expressar, si no és dient-la a cau d'orella, com qui escolta la remor del mar a l'interior d'una caragola. Adeste fideles!