5.000 morts

Cata­lu­nya va ser un objec­tiu tris­ta­ment pri­vi­le­giat de l'avi­ació fei­xista, sobre­tot a par­tir de la pri­ma­vera del 1937 amb l'arri­bada dels bom­bar­ders ita­li­ans a Mallorca. El balanç: 5.000 morts per les bom­bes. La llista de bom­bar­deigs és llarga, molt llarga, però des­ta­quen per la seva cru­el­tat i pel nom­bre de vícti­mes el de Lleida del 2 de novem­bre del 1937 sobre un edi­fici esco­lar i un mer­cat, amb més de 200 morts; el bom­bar­deig de Gra­no­llers (31 de maig del 1938), que va cau­sar la mort de 224 per­so­nes, la majo­ria dones, i els bom­bar­deigs dels dies 16, 17 i 18 de març del 1938 sobre Bar­ce­lona, amb un miler de morts. I Figue­res va ser cas­ti­gada sobre­tot els últims dies de la guerra, durant l'èxode de la població cap a França.

Tots els bom­bar­deigs en fit­xes

L'Avi­ació Legionària ita­li­ana, amb base a Mallorca, va ser el braç exe­cu­tor de la majo­ria dels bom­bar­deigs a Cata­lu­nya, i a l'arxiu mili­tar de l'Aeronàutica de Roma es con­serva un extens tes­ti­moni, en milers de fit­xes i foto­gra­fies, de tots els atacs. Els moderns avi­ons ita­li­ans ana­ven equi­pats amb càmeres fotogràfiques que van cap­tar cadas­cuna de les bom­bes que es van dei­xar caure sobre les ciu­tats cata­la­nes. A la imatge, el docu­ment de l'atac sobre Bar­ce­lona del 17 de març del 1938 a les dues de la tarda, i que va impac­tar sobre un camió de tri­lita. L'atac el van dur a terme cinc avi­ons Savoia S-79. “S'ha col­pe­jat de ple el cen­tre de la ciu­tat”, acaba l'informe. I una foto­gra­fia en deixa constància.

Els ale­manys de la Còndor a la Sènia

A final de setem­bre del 1937, el govern de la República aca­bava la cons­trucció d'un aeròdrom a la Sènia i hi arri­ba­ven les pri­me­res tri­pu­la­ci­ons for­ma­des per pilots rus­sos i espa­nyols. A l'abril, després de l'avanç dels naci­o­nals, es va eva­cuar el camp i començava una nova etapa per a l'aeròdrom, con­ver­tit fins al final de la guerra en base d'ope­ra­ci­ons de la legió Còndor ale­ma­nya.