Opinió

La columna

Belcebuna

Si coneixes el text estàs pendent dels subtils canvis. Però tot segueix igual, en la repetició un s'hi sent com a casa

Per Nadal m'adono de com pas­sen els anys i del dibuix que tenen els que he vis­cut que, fet i fet, trobo que és prou bonic. A Girona, Nadal són Pas­to­rets. Abans no ente­nia que a les ses­si­ons hi hagués més gent gran que mai­nada; ara ho trobo genial. I és que els Pas­to­rets, magnífica tra­dició, escola inne­ga­ble d'actors i actrius, no són cosa de nens, o no només; per això, per cada cri­a­tura en edat de pas­sar por quan el dimoni gros, espec­ta­cu­lar, crida amb veu tro­na­dora “guerra als homes i a l'etern”; en edat de fer-se petits petits quan pel pas­sadís cen­tral del tea­tre entren els Tres Reis, majes­tu­o­sos; en edat de xis­clar i picar de peus quan els dimo­nis pre­nen el pèl a en Bato i en Bor­rego... hi ha pel cap baix dos o tres adults que els acom­pa­nyen. Els Pas­to­rets engan­xen, una meva cosina torna de León, de veure els sogres, un dia abans, per no per­dre-se'ls. A casa hi hem por­tat els fills grans i després la filla petita, que és una fan de la Bel­ce­buna, la dia­blessa que vol ser dolenta i no en sap; més tard hi hem por­tat els néts. Quan neix un nen a la família espe­res amb delit quin serà el Nadal que per pri­mera vegada el podràs por­tar a Pas­to­rets. La funció és llarga, tres hores d'espec­ta­cle, pas­ses la tarda al Muni­ci­pal, que és ple de gom a gom, i si conei­xes el text estàs pen­dent dels sub­tils can­vis en alguna escena. Però tot segueix igual, en la repe­tició un s'hi sent com a casa.

Però els Pas­to­rets de Girona tenen un altre atrac­tiu, que és el car­tell del dis­se­nya­dor Àngel del Pozo, que cada any hi capta amb molta gràcia l'actu­a­li­tat social i política de la ciu­tat i del país. Enguany, sense anar més lluny, un estol de dimo­nis ver­mells, capi­ta­ne­jats per un Wert amb banyes i posat mefis­tofèlic, van tat­xant amb una brotxa grui­xuda els noms cata­lans dels car­rers del vol­tant de la plaça del Vi, men­tre els pas­tors inno­cents entren al tea­tre. Però no hem de tenir por de res, perquè l'espasa llu­mi­nosa de l'arcàngel Gabriel venç sem­pre el mal. Bon Nadal!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.