2014: empènyer i fora!

Al llarg de l'any que ve pot­ser no s'haurà aca­bat tot, però sí que serà un any fona­men­tal en el camí de la inde­pendència. I la nos­tra acti­tud cons­tant haurà de con­ti­nuar essent empènyer i empènyer fins al final. D'entrada, si volem enca­rar les coses bé, hau­rem de dei­xar de par­lar de “xoc de trens”, que és una expressió que no repre­senta la nos­tra rea­li­tat i només ser­veix per espan­tar o deso­ri­en­tar. Nosal­tres no podem xocar perquè no anem en la direcció contrària de l'Estat espa­nyol, sinó que tre­ba­llem per esca­par-ne... Les parau­les que coman­da­ran la nos­tra acció seran unes altres: constància, referèndum, república, uni­tat i soli­da­ri­tat.

Per què he triat la Constància? Ho he fet perquè el més impor­tant serà man­te­nir l'acti­tud que hem tin­gut al llarg dels dar­rers anys: la mobi­lit­zació i la con­fiança en la nos­tra capa­ci­tat com a poble.

He triat també el Referèndum perquè és impres­cin­di­ble que el referèndum es faci efec­tiu. Sense referèndum el nos­tre procés no podria tenir ni la mateixa força social, ni la mateixa vali­desa inter­na­ci­o­nal. Per això, tal com s'ha insis­tit des del Col·lec­tiu Dras­sa­nes, un grup d'opinió que es va pre­sen­tar el pas­sat dia 16 a l'Ate­neu Bar­ce­lonès, hem de fer de la rea­lit­zació del referèndum el nos­tre objec­tiu pri­mer.

He esco­llit igual­ment la República perquè és fona­men­tal que tin­guem cada dia més clar el país que volem i el model de soci­e­tat que neces­si­tem i que podem cons­truir. Volem una república que ens repre­senti com a nació i ens defensi com a poble. Que defensi la nos­tra llen­gua i iden­ti­tat naci­o­nals i que posi fi a les injustícies defen­sant el dret a la casa, a la feina, a l'edu­cació, a la salut, a la cul­tura, etc. Una república per a la majo­ria de la població, sense dis­cri­mi­na­ci­ons. Tot­hom ha de saber què volem i s'ha de posar a empènyer en la mateixa direcció. Al llarg d'aquest any es mul­ti­pli­ca­ran les ini­ci­a­ti­ves a favor de la República Cata­lana Inde­pen­dent que és la forma d'estat que volem la majo­ria de cata­la­nes i cata­lans, un objec­tiu que acon­se­gui­rem per mitjà d'un procés cons­ti­tu­ent obert i par­ti­ci­pa­tiu.

I he triat la Uni­tat perquè és la idea i l'acti­tud que ens ha por­tat fins on som. Ens hem unit en la defensa del dret a deci­dir ara fa deu anys, ens hem tor­nat a unir per fer rea­li­tat la con­sulta sobre la inde­pendència, ens hem agru­pat i mobi­lit­zat després en l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana. I hem tro­bat for­mes diver­ses d'orga­nit­zació per anar sumant i sumant.

Final­ment he fet esment de la soli­da­ri­tat que és una acti­tud que es va desen­vo­lu­pant al cos­tat de totes les llui­tes. Ha apa­re­gut con­tra els des­no­na­ments (una ver­go­nya impròpia d'un país democràtic), con­tra els abu­sos de la banca, con­tra les reta­lla­des, con­tra la llei Wert... El suport als mes­tres de les Illes ha estat exem­plar. Ara tocarà apli­car la soli­da­ri­tat a fons. Perquè ens ata­ca­ran i hau­rem d'apli­car altre cop la insub­missió i de manera crei­xent. Les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons tam­poc no es tro­ba­ran soles si avan­cen en el camí de la inde­pendència. Exer­ci­rem arreu la nos­tra soli­da­ri­tat, empe­nyent amb la força de la mul­ti­tud. Ja ho sabem: una empenta (llarga) més... i fora!