Opinió

El drama dels innocents

La festa dels Sants Innocents no era només ahir, és cada dia. I creieu-me que no és una festa: és el drama dels innocents

Ahir era la festa dels Sants Inno­cents. Des del meu punt de vista es tracta d'una redundància: si eren inno­cents, ja eren sants. L'ordre d'Hero­des era matar els nens menors de dos anys, per curar-se en salut, d'acord amb la infor­mació que havia rebut dels tres savis d'Ori­ent que van arri­bar a Jeru­sa­lem. Avui conei­xem millor el Jesús històric que abans. Durant segles ha sigut un per­fecte des­co­ne­gut entre els cris­ti­ans, ja que pri­mer vam conèixer el Crist (l'Ungit) que no l'home que va ser ante­ri­or­ment el Crist, el Déu fet home. Dit amb altres parau­les, hem seguit la vida de Jesús començant pel final, conei­xent pri­mer el fracàs de la creu i la poste­rior resur­recció, el fet cen­tral de la vida cris­ti­ana, que es carac­te­ritza per la fe en la resur­recció. De fet, la cele­bració de la vet­lla pas­qual és més impor­tant, en el calen­dari cristià, que les joio­ses fes­tes nada­len­ques. Tan­ma­teix, aques­tes són, sens dubte, les cele­bra­ci­ons més popu­lars i les que gau­dei­xen d'una tra­dició arre­ladíssima i molt rica en cançons popu­lars. Difícil­ment tro­baríem un poeta que no hagi escrit mai un poema nada­lenc. Ben al con­trari, és fàcil tro­bar poe­tes que només ho són quan arriba el Nadal.

Per Nadal, diu la dita, un pas de par­dal. Es refe­reix a l'inici del sols­tici d'hivern. La nit s'escurça una miqueta, com­pa­ra­ble a un pas de par­dal. Quan arribi l'any nou, el pas ja serà de bou. Tot aquest folk­lore indica la importància que han tin­gut durant segles les fes­tes nada­len­ques, molt supe­rior a la resta de les cele­bra­ci­ons de l'any. Devem al Con­cili Vaticà II la recu­pe­ració de la cele­bració de la vet­lla pas­qual, d'acord amb el fona­ment de la fe cris­ti­ana, que es basa en la fe dels apòstols i en la seva pre­di­cació (el Kerigma) dels fets i les paràboles de Jesús, reco­lli­des en els qua­tre evan­ge­lis i en les car­tes de Pau, no menys que en els Fets dels Apòstols i dels altres lli­bres del Nou Tes­ta­ment. Mai agrai­rem prou l'esforç dels pares con­ci­li­ars per posar l'Església al dia, tal com desit­java l'esti­mat Joan XXIII. Avui tenim un nom­bre difícil­ment cal­cu­la­ble de cris­ti­ans fills del Vaticà II, que, guiats per cape­llans fidels a l'espe­rit i la lle­tra de l'últim dels con­ci­lis ecumènics cele­brats (i, sens dubte, el més gran de tots els cele­brats) repre­sen­ten el futur de l'Església. Un futur que l'elecció del papa Fran­cesc per­met pen­sar que torna a estar en marxa. Jo també ho penso. Igual que par­ti­cipo de la pre­o­cu­pació de molts cre­ients res­pecte a les pos­si­bi­li­tats reals de rea­lit­zar el seu pro­jecte de reforma de la cúria i d'asso­lir una Església pobra i dels pobres, o sigui: digna de Jesús, a qui l'Església ho deu tot. Jesús és més gran que l'Església. Ara bé: Jesús va morir a la creu.

Ja sé que són fes­tes nada­len­ques, però malau­ra­da­ment no per a tot­hom. Hi ha molta, moltíssima gent que sofreix. Jesús mateix, mal­grat haver estat sem­pre al cos­tat dels qui sofrien, va tenir una mort injusta, cruel, imme­res­cuda, fruit d'una con­xorxa de poders que la va fer ine­vi­ta­ble. Moria el just, el sant, l'inno­cent. Tal vegada perquè mai més en la vida es repetís una situ­ació sem­blant. I això no obs­tant, no hi ha dia que no mori un inno­cent. O algú que no es trobi (com aquells nens inno­cents) en una situ­ació d'inde­fensió total. S'ha d'extir­par de la soci­e­tat la violència física i l'opressió moral de deter­mi­nats mit­jans, que actuen amb la mateixa impu­ni­tat que l'homi­cida confés i con­victe, fent seu el dret a men­tir que l'assis­teix a ell, en tant que con­victe, però a ningú més. La festa dels Sants Inno­cents no era només ahir, és cada dia. I cre­ieu-me que no és una festa: és el drama dels inno­cents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia