Miri, senyor Rajoy

Miri, senyor Rajoy, un servidor, per regla general i encara més per aquestes festes, procura mirar de no enfadar-se. Ara mateix hauria estat encantat de fer un article costumista que transpirés aroma nadalenca. Però no ho faré. Tinc ganes de canviar la tradició de fer l'article nadalenc o de balanç de l'any que s'estila per aquesta època. Miri, senyor Rajoy, a vegades vénen bé els canvis. Tot és posar-s'hi. I miri, senyor Rajoy, els canvis és millor fer-los abans que algú t'hi obligui. Perquè, i ja anem entrant en matèria, a vegades no n'hi ha prou d'instal·lar-se en la negació ni apel·lar a llibres sagrats que no ho són. A vegades les coses canvien igualment. I miri, senyor Rajoy, pensi que no tot depèn de la fermesa dels seus “no” ni de la inviolabilitat del llibre sagrat. I pensi que hi ha gent que mana més que vostè, com ara aquesta gent que li ha fet prendre les mesures econòmiques que ha pres i que, per cert, el van obligar a canviar el llibre sagrat que vostè en diu Constitució en un parell de dies.

Miri, senyor Rajoy, ja deu saber que tot això li ho dic després d'haver-lo sentit en la seva compareixença de balanç anual. Va dir que el procés per aconseguir un referèndum d'independència a Catalunya és “una iniciativa política que només ha aconseguit generar incerteses, inestabilitat i fractura social”. Miri, senyor Rajoy, jo sé que vostè sap que menteix quan diu això. Perquè ja sé que l'interessa dir que és “una iniciativa política” però vostè sap que és una iniciativa ciutadana. I també sap que el que genera “incerteses, inestabilitat i fractura social” no és aquest procés, sinó que les han generat les polítiques que vostè i els seus antecessors han aplicat respecte a Catalunya, tractant-la injustament en matèria econòmica, amb incomprensió política i amb negació cultural, sense que Catalunya hagi deixat de complir mai el seu deure de contribuir a la redistribució dels diners que genera.

Miri, senyor Rajoy, ho deixo aquí perquè ja li dic que no em vull enfadar ni omplir aquest espai de retrets. A diferència de vostè, jo tinc il·lusió. Ah, i mentre treballa “sense descans” no volent fer ni oferir res, pensi que pot venir algú a dir-li que ja n'hi ha prou. Sí, home, aquells que manen més que vostè.