Opinió

La columna

Cor

Ens ha infligit un llibre
que celebra el que ha
de ser l'estat més bàrbar del planeta

Fa cosa d'un mes, es va publi­car Alma roja, san­gre azul, l'auto­bi­o­gra­fia d'Ale­jan­dro Cao de Benós, l'aristòcrata tar­ra­goní que s'ha con­ver­tit en un admi­ra­dor acèrrim –i repre­sen­tant ofi­cial– del règim nord-coreà. La web de l'edi­to­rial BASE des­criu aquest senyor com un “ide­a­lista” dedi­cat a la “causa revo­lu­cionària”. Poc després de la publi­cació del lli­bre, el líder actual de Corea del Nord, Kim Jong-un, va orde­nar l'exe­cució del seu oncle, Jang Song-thaek, a causa –segons la revista Busi­ness Insi­der– d'una dis­puta pel con­trol d'uns nego­cis pes­quers. Set­ma­nes abans, havent inge­rit una quan­ti­tat ingent d'alco­hol –segons el Yomiuri Shim­bun–, també havia orde­nat que s'afu­se­lles­sin vuit ofi­ci­als pro­pers al seu oncle amb metra­lle­tes antiaèries.

Ara bé, aques­tes eli­mi­na­ci­ons d'ofi­ci­als de l'estat no són res en com­pa­ració amb els càstigs aguan­tats per la població civil. Pre­nem per cas un tal Kim Song-ju, que –com molts altres nord-core­ans– va inten­tar fugir del país, però que va ser cap­tu­rat i retor­nat per les auto­ri­tats xine­ses. Va ser empre­so­nat en una cel·la amb una porta tan baixa que s'havia d'arros­se­gar pel terra per entrar-hi. Per men­jar, només hi havia un brou aigua­lit, ple de pedres. La seva mare, també detin­guda, va morir al llit al qual les auto­ri­tats l'havien emma­ni­llada. Kim va esca­par per segona vegada, i l'octu­bre pas­sat ell i altres fugi­tius van des­criure, davant una comissió de l'ONU a Lon­dres, com alguns d'ells havien hagut de mirar men­tre els seus ger­mans van ser afu­se­llats per crims inven­tats; com el règim havia obli­gat les mares de nadons que no eren “raci­al­ment purs” a ofe­gar-los en galle­des; com una part impor­tant de la població ha de men­jar sar­gan­ta­nes i herba per no morir d'ina­nició. Pel que fa al Cau de Benós, jun­ta­ment amb la seva ànima roja i la seva sang blava, deu tenir una barra de dimen­si­ons esbalaïdores per haver-nos infli­git un lli­bre que cele­bra el que ha de ser l'estat més bàrbar del pla­neta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.