Cor

Fa cosa d'un mes, es va publicar Alma roja, sangre azul, l'autobiografia d'Alejandro Cao de Benós, l'aristòcrata tarragoní que s'ha convertit en un admirador acèrrim –i representant oficial– del règim nord-coreà. La web de l'editorial BASE descriu aquest senyor com un “idealista” dedicat a la “causa revolucionària”. Poc després de la publicació del llibre, el líder actual de Corea del Nord, Kim Jong-un, va ordenar l'execució del seu oncle, Jang Song-thaek, a causa –segons la revista Business Insider– d'una disputa pel control d'uns negocis pesquers. Setmanes abans, havent ingerit una quantitat ingent d'alcohol –segons el Yomiuri Shimbun–, també havia ordenat que s'afusellessin vuit oficials propers al seu oncle amb metralletes antiaèries.

Ara bé, aquestes eliminacions d'oficials de l'estat no són res en comparació amb els càstigs aguantats per la població civil. Prenem per cas un tal Kim Song-ju, que –com molts altres nord-coreans– va intentar fugir del país, però que va ser capturat i retornat per les autoritats xineses. Va ser empresonat en una cel·la amb una porta tan baixa que s'havia d'arrossegar pel terra per entrar-hi. Per menjar, només hi havia un brou aigualit, ple de pedres. La seva mare, també detinguda, va morir al llit al qual les autoritats l'havien emmanillada. Kim va escapar per segona vegada, i l'octubre passat ell i altres fugitius van descriure, davant una comissió de l'ONU a Londres, com alguns d'ells havien hagut de mirar mentre els seus germans van ser afusellats per crims inventats; com el règim havia obligat les mares de nadons que no eren “racialment purs” a ofegar-los en galledes; com una part important de la població ha de menjar sargantanes i herba per no morir d'inanició. Pel que fa al Cau de Benós, juntament amb la seva ànima roja i la seva sang blava, deu tenir una barra de dimensions esbalaïdores per haver-nos infligit un llibre que celebra el que ha de ser l'estat més bàrbar del planeta.