Opinió

El defensor del lector

Estalvi de campanades

Els més optimistes estan segurs que finalment hi haurà consulta i els catalans diran obertament què volen

No ha sortit al nostre diari. Llàstima, perquè la noticia és curiosa. Un bon nombre de gironins i alguns turistes es van aplegar a la plaça dels Apòstols de Girona per menjar els raïms quan les campanes de la catedral anunciessin amb les dotze campanades l'arribada de l'any nou. És una d'aquelles poques activitats que han sorgit de la base popular ja fa una colla d'anys. Primer van ser quatre il·luminats que van agafar la seva ampolla de cava i els dotze raïms i se'n van anar sota la immensa mola del campanar de la catedral per celebrar l'arribada d'un nou any. El nombre de participants ha anat augmentant cada any i enguany fins i tot l'Ajuntament hi ha volgut participar llogant un grup que amenitzés la festa espontània amb música. Heus aquí, però, que les campanes de la catedral –una vegada més, ja que havia passat altres anys– van declarar boicot a la festa pagana de celebració d'entrada d'any i van plegar de tocar al vuitè toc. La gent no sabia què fer, va xiular i després va continuar menjant els raïms i bevent cava, tot desitjant-se un any millor que aquest. Perquè aquí sí que hi hagut coincidència: el 2013 no ha estat bo. Què els passa a les campanes de la catedral de Girona, que funcionen perfectament tot l'any i, en canvi, fallen en un moment tan important? Serà un boicot a una festa que ha nascut espontàniament i que no agrada a un sector de l'Església, que sempre ha pensat que la celebració de la nit de Cap d'Any és una festa de disbauxa i de pecat. Recordo que, fa una colla d'anys, en algunes esglésies es feien celebracions per desagreujar Déu pels pecats que feien els humans en una nit boja. Veritablement estem davant d'un cas que pot donar feina al periodisme d'investigació. A veure si algun dia podem treure'n l'entrellat i els lectors del diari poden disposar d'una informació fiable. Com que hem de començar bé l'any, deixeu-me dir que no crec que es tracti d'una casualitat. Tot i que potser la causa és que les campanes s'espanten davant d'una multitud que crida i salta. Ens diran que les campanes d'una catedral estan pensades per al silenci i la tranquil·litat i que no volen una nit de disbauxa? Esperem que s'aclareixi. Mentrestant, deixeu-me animar la gent perquè aquesta jove tradició gironina tiri endavant i que cada any siguin més els que entrin al nou any en un lloc tan adequat –i econòmic, que això avui és molt important.

I ja que parlem del nou any, deixeu-me dir el que espero del diari aquest 2014. En primer lloc, que mantingui la línia que ha anat definint en els últims mesos sobre el nostre país. Entrem en l'any que, si tot funciona, anirem a les urnes per decidir si volem ser un país independent o volem continuar dintre de l'Estat espanyol i en quines condicions. Ningú no pot preveure amb claredat què passarà. Els més optimistes estan segurs que finalment hi haurà consulta i els catalans diran obertament què volen. Els més pessimistes diuen que la consulta no es farà mai i que tot quedarà com està. Tenim un any per endavant per saber-ho. I el que jo no voldria és que la gent fes cas dels mals auguris que hi ha qui té interès a escampar per crear una por injustificada.

En començar l'any, també podem remarcar un canvi que el nostre diari ha anat portant a terme. És el de les ofertes. Sobretot quan eren dos diaris, El Punt no va voler entrar mai en aquest joc. Només en casos molt puntuals va engegar alguna campanya molt concreta. Durant aquest any hem vist com s'oferiren camisetes, CD, llibres… Ja ens hem anat acostumant, particularment els diumenges, a ofertes de tota mena dels diaris de casa nostra i de fora. Els que tenen el costum dels diumenges comprar més de dos diaris, gairebé han d'anar amb el carretó de la compra per poder-ho portar tot. Fins avui, El Punt Avui no ha entrat en el joc de les ofertes de productes variats, que res tenen a veure amb el món de la informació ni de la cultura. S'hi entrarà? Ningú no me n'ha assegurat res i tenim per endavant tot un any per descobrir-ho.

I acabo amb un altre punt, el de les edicions digitals i en paper. Aquest tema ha fet gastar molta tinta i ningú no el té clar. O, millor dit, sí que és clar que el món de la informàtica ho està revolucionant tot. Ho hem dit moltes vegades: als que tota la vida hem llegit en paper ens costa fer el canvi a digital, tot i que amb els nous sistemes resulta cada vegada més fàcil adaptar-s'hi. La pregunta, però, és: arribarà algun dia el digital a substituir el paper? És una pregunta per a la qual no crec que ningú tingui la resposta clara. Donem temps al temps, de moment el paper encara és important i jo me n'alegro. El progrés és imparable i jo veig que els joves estan tot el dia seguint informacions a través d'uns petits aparells de butxaca. Tenim tot un any per endavant per evolucionar i millorar. Veurem què ens ofereix el nou any. Com deia aquell, “salut tinguem per veure-ho”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.