Afers exteriors

L'evolució del procés català cap a la plena sobirania és apassionant des del punt de vista de la ciència jurídica. Estic convençut que els constitucionalistes del futur estudiaran tot plegat amb delit, i podran establir una successió d'etapes modèlica. Potser posaran el punt inicial d'aquesta història en la consulta d'Arenys de Munt, i explicaran com la mobilització social i popular va aconseguir tòrcer 90 graus l'eix de la política catalana de l'esquerra-dreta al sobiranisme-unionisme (hem passat amb una rapidesa extraordinària del Pacte del Tinell, que posava l'èmfasi en l'acord de les esquerres per desallotjar CiU del govern, a la foto d'Espadaler al costat de David Fernández a la taula de l'acord per celebrar el referèndum). Aquest impuls de la base de la ciutadania ha empès els partits catalans a prendre partit, amb resultats dispars, des del president Mas anunciant de forma explícita el seu doble sí, fins al PSC alineant-se amb l'unionisme més ranci.

Aquesta setmana hem vist consumar-se una altra etapa summament important: la internacionalització del procés, amb l'ajut inestimable del govern espanyol. Amb un control perfecte del tempo polític, Mas va enviar una carta als principals líders mundials que fixa amb pulcritud desapassionada la posició catalana. L'Estat espanyol ens va donar un cop de mà espectacular enviant un dossier de més de 200 pàgines amb arguments per negar el dret a votar que no resisteixen cap prova del cotó democràtic. Cada dia que passa, estic més convençut que el 9 de novembre votarem en referèndum el futur de Catalunya. Cada dia que passa, una reacció repressiva antidemocràtica es fa més i més cara per a l'Estat espanyol.