Jubileu hiperactiu

Jubilat ve de jubileu, és clar. I jubileu és, en origen, aquella celebració d'un any que els antics israelites feien cada cinquanta anys, durant la qual les propietats que havien estat venudes eren tornades a llurs propietaris antics, els esclaus eren alliberats i es deixaven reposar els camps. Als jubilats, en teoria, també allò que hem estat pagant durant anys ara se'ns retorna, hem estat alliberats de l'esclavatge del treball i deixem reposar els nostres cultius personals que eren habituals.

Res de tot això, però, no fa ni practica l'amic jubilat Martí Carreras Ginjaume, de Figueres, president de l'Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l'Alt Empordà, patró de la Fundació Tutelar de l'Empordà, patró de la Fundació Clerch i Nicolau, col·laborador del setmanari figuerenc l'Empordà, i autor d'El Blog d'en Martí, on fa uns comentaris “politnòmics” (polítics i econòmics) que posen sovint el dit a la nafra i els punts sobre les is.

Conec d'altra gent, és clar, que, jubilada i tot, no paren de moure's, d'estudiar, d'escriure, de treballar l'hort, de fer música. I també en conec que no saben què fer d'un cap de dia a l'altre. Al meu poble hi ha un jubilat que es passa el dia sencer al cafè i, el dia que el cafè tanca per festa setmanal, també hi va i s'asseu allà fora sota el tendal a passar-hi l'estona tot sol. Cadascú per allà on l'enfila –diuen a l'Empordà– i en Martí l'ha enfilat pel forat d'escriure, de presidir entitats, de fer xerrades i conferències –o organitzar-les–. Fa anys que ens coneixem; no sé si ell se'n recorda, però quan treballava per a una empresa d'ensenyament a distància (CCC, de Donostia), li vaig comprar el primer curs d'alemany, unes carpetes de plàstic de color verd i uns discos (de vinil, és clar) però que encara “parlen”. Ara per internet li llegeixo els articles i veig que no para. D'un recull d'articles apareguts al Setmanari Empordà del 2004 al 2013, n'ha publicat un llibre: Les persones grans i el segle XXI. Lectura ben recomanable especialment per als que estem en una “determinada franja d'edat”, tots els articles són referits al que en principi en va dir “la gent gran” i ara en diu “les persones grans”, i que dóna idea concreta de la vitalitat i bufera del mein lieber Freund Martí. L'any passat, l'Ajuntament li concedí la Fulla de Figuera de Plata, per la seva trajectòria dinamitzadora de la vida social i cultural de la ciutat.