La sentència sobre l'Estatut condiciona la tardor política

Sem­blava que l'acord sobre el finançament havia rebai­xat la tensió ins­ti­tu­ci­o­nal entre Cata­lu­nya i l'Estat espa­nyol, però la pro­posta d'Òmnium Cul­tu­ral de pro­moure una mani­fes­tació en defensa de l'Esta­tut davant d'una even­tual sentència adversa del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal fa pre­veure una represa moguda del curs polític. Men­tre que CiU, ERC i ICV donen suport a la pro­posta, el PSC només es defi­nirà quan hi hagi sentència i donarà suport al que deci­deixi el govern català. Però ahir les enti­tats inde­pen­den­tis­tes Deu­mil.cat i Sobi­ra­nia i Progrés van fer dos comu­ni­cats en què qüesti­o­na­ven la pro­posta d'Òmnium perquè con­si­de­ren que la via auto­no­mista està esgo­tada i que l'única sor­tida que ens queda és la cons­trucció d'un estat propi. És cert que després que l'Esta­tut hagi estat apro­vat en tres seus par­la­mentàries i en referèndum pel poble català –i reta­llat a fons–, és frus­trant que esti­guem pen­dents de la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal, gràcies als recur­sos pre­sen­tats, entre altres, pel PP, par­tit al qual la mei­tat dels mem­bres del tri­bu­nal deuen la cadira. Per tant, no hi ha raons per ser opti­mis­tes, però tam­poc cal pre­ci­pi­tar-nos. La pri­mera base del camí cap a la inde­pendència és que hi hagi una majo­ria al Par­la­ment que la pro­pugni, la qual cosa, de moment, no és així. Pot­ser l'encaix amb l'Estat espa­nyol és una empresa impos­si­ble, però men­tre la majo­ria de la ciu­ta­da­nia cata­lana no es mani­festi par­tidària d'un estat propi, plan­te­jar camins cap a la inde­pendència sense mar­car la ruta a seguir, seria encara més frus­trant. Les pro­pos­tes de mobi­lit­zació en defensa de l'Esta­tut i el dret a l'auto­de­ter­mi­nació són assu­mi­bles per a una gran majo­ria, però convé tenir pre­sent la història per no come­tre els matei­xos errors.