Nadal ‘informal'

Dilluns passat, el dia de Reis, una prestigiosa revista literària em va encomanar fer una crònica dels premis Nadal. Tot un luxe i un privilegi per a una filòloga com jo (que lluny que queden la carrera i aquells trajectes dels vuitanta amb els ferrocates cap a l'Autònoma), poder participar d'aquesta festa literària que marca l'inici de l'any cultural a Barcelona. Em va agradar gairebé tot: el reformat hotel Palace, que sempre està a l'altura amb una ubicació perfecta, ple de tradició i majestuositat, les hostesses educades i diligents, el sopar contingut però saborós en què l'ànec croisé Rossini embolicat amb col verda va ser l'estrella i, fins i tot, la presentadora Lídia Heredia, que va estar clara i dinàmica a l'hora de conduir l'acte. També els premiats, Carmen Amoraga i Albert Villaró, que havien estat encertats en el seus discursos d'agraïment i que en el marc de l'agradable tertúlia posterior al sopar repartien somriures contents i satisfets per allà a on passaven. Tot molt ben organitzat. Tot excepte una cosa que em va sorprendre d'allò més. ¿No és una mica estrany que si el senyor Trias i el senyor Mas assisteixen a aquest acte transcendent, institucional i de projecció pública catalana com a alcalde de Barcelona i com a president de Catalunya, no facin ús de la paraula institucional i felicitin els guardonats? ¿No seria més normal que, en lloc d'estar ubicats en una estança a part de la sala on es donaven els premis, haguessin felicitat els premiats davant de tothom i amb la formalitat que es mereixia l'acte? No hi dec entendre res, però estic segura que ens posaríem tots d'acord que, si bé hi ha moltíssims esdeveniments als quals, realment, no cal que els polítics vagin, perquè se'ls veu el llautó en el seu afany de guanyar vots quan no hi tenen cap paper a fer i només pretenen sortir a la foto per aconseguir un rèdit propi, n'hi ha d'altres, com el premi Nadal, en què el fet que la representació institucional (i no només política) no prengui la paraula ni faci el seu paper és, com a mínim, lleig, i, segons el meu parer, improcedent.