Opinió

La columna

Francesc

El papa Francesc pot ser el pas d'un estel fugisser que quedarà engolit per la vaticana

Gairebé jugant a cuc amb la columnata del Bernini, hi ha una porta solemne on hi entren els personatges de peu rodó, saludats a tota cerimònia per un suís a ple guarniments. Aquesta porta mai no va canviar amb els papes. Menys van canviar els de la porta Angèlica, una pel·lícula del Fellini, venerables prelats d'esquena garratibada que no doblegava la feina que feien a no sé quines oficines secretíssimes del Vaticà. Fent contrapunt, hi entrà un home jove amb l'esquena ja tibada, una cara de curial de segles i un bastó amb pom de plata. Canviaven els papes i la gent que entrava i sortia per les dues portes era la mateixa. Val a dir que en dies del benaurat Joan XXIII estaven una mica arronsats, però prou que es van veure les urpes amb aquell polonès que era de la seva mena.

Joan XXIII va ser únic, enmig d'aquella faramalla i deixant-se dur en aquella cadirota a pes de braços, era un somriure, no podia canviar res. Fins que va venir la tronada. Un argentí italià, que cap de nosaltres sabia d'on venia, es va posar Francesc, tot i ser jesuïta. Va fer inútil una de les portes solemnes del Vaticà i per l'Angèlica hi entren els de la biga dreta que ara no saben on la ballen. El papa Francesc ho ha canviat tot. El papa, reduït el nom a bisbe de Roma, se n'ha anat a viure a dispesa, les ha engegat pel dret i diu gairebé cridant allò que tots pensàvem i no gosàvem dir amb veu somorta. I ara ve la pregunta. Si el papa que ens ve al darrere és de l'altre coll, vull dir un Joan Pau II, tot aquest esclat d'esperança se'ns n'anirà a fer punyetes, però ens quedarà l'alegria de saber que l'Església ha donat un jesuïta amb prou coratge per dir-se Francesc, com a franciscà, i donar-nos una esperança que quan sortia la fumata del papa nou ni ens podíem imaginar com faria una tombada. Molt senzill.  El papa Francesc pot ser el pas d'un estel fugisser que quedarà engolit per la vaticana. O potser l'església que toca els pobres al viu ens canviarà la gent de la porta Angèlica. No m'hi amoïno gens, passi el que passi l'Església és de Déu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.