Opinió

La bondat no es valora

Les empreses més respectuoses amb la comunitat haurien de ser més ben valorades pel mercat

Fa uns anys, l'estat de la Ciu­tat del Vaticà, en fer una revisió de la car­tera de valors en què tenia inver­tits els seus recur­sos, s'adonà que ho estava fent en empre­ses fabri­cants d'anti­con­cep­tius, altres que atemp­ta­ven con­tra el medi ambi­ent i fins i tot fabri­cants d'armes. Com és natu­ral, rec­ti­ficà la seva política d'inver­si­ons. No puc demos­trar aquesta història, però és ver­sem­blant.

Pocs dels inver­sors pri­vats de casa nos­tra saben en què tenen inver­tits els seus estal­vis, si les ope­ra­ci­ons les rea­lit­zen enti­tats finan­ce­res que ges­ti­o­nen fons d'inversió o fons de pen­si­ons, o a través d'empre­ses espe­ci­a­lit­za­des. Alguns dia­ris gene­ra­lis­tes i els econòmics por­ten diària­ment la relació de dot­ze­nes d'aquests fons, amb infor­mació sobre el seu valor al dia –segons cotit­zació dels actius que for­men el fons– i la ren­di­bi­li­tat que donen. Els actius són molt diver­sos i sovint espe­ci­a­lit­zats. Es poden tro­bar fons que només tenen empre­ses japo­ne­ses que cotit­zen en iens, fins aquells que inver­tei­xen en títols de renda fixa eme­sos pels estats de l'Amèrica Lla­tina. Igual que li va pas­sar a la Ciu­tat del Vaticà, els inver­sors no saben exac­ta­ment a qui estan finançant i és molt pos­si­ble que si dema­nes­sin infor­mació més pre­cisa tin­drien alguna sor­presa des­a­gra­da­ble. Ja no ho dic pels anti­con­cep­tius, un tema molt dis­cu­ti­ble, però sí en relació amb el finançament d'estats no democràtics i auto­ri­ta­ris, empre­ses con­ta­mi­nants o amb una política social abso­lu­ta­ment opo­sada a la que tenen els inver­sors.

Els dos prin­ci­pis que regei­xen la decisió a l'hora d'inver­tir són la segu­re­tat i la ren­di­bi­li­tat. L'estal­vi­a­dor demana inver­tir en actius que siguin sòlids –tot i que sem­pre hi ha un risc– i que donin un bon ren­di­ment, sigui fix o vari­a­ble. Dit d'una altra manera: el titu­lar dels diners vol estar segur que no els llança a un pou i que en traurà el màxim pro­fit. En posar la segona con­dició, està afa­vo­rint les empre­ses que tenen per objec­tiu obte­nir el màxim bene­fici. Aquest prin­cipi és con­trari a una política social de res­pecte al tre­ball i als tre­ba­lla­dors i obliga l'empresa a man­te­nir-se en una fron­tera pro­pera a la il·lega­li­tat. La bon­dat no es valora.

Aquest és un con­cepte que va unit a un cert menys­te­ni­ment. Par­lar d'una bona per­sona és com fer-ho de la que és una mica curta; si ens refe­rim a una empresa, com a feble, incapaç de pre­sen­tar un ERO o de fer fora la mei­tat del per­so­nal en bene­fici dels acci­o­nis­tes. Però segons el dic­ci­o­nari, una de les accep­ci­ons de bon­dat és la de bona qua­li­tat, i bon­da­dosa és aque­lla per­sona que pensa en els altres i incli­nada a fer bé.

Si el món vol avançar en el que són els valors i els prin­ci­pis ètics –i ho ha de fer–, la revo­lució comença per dema­nar als estal­vi­a­dors que siguin cons­ci­ents del que fan amb els seus diners i no es con­tra­di­guin.

Per anar bé, les empre­ses més res­pec­tu­o­ses amb els
tre­ba­lla­dors, el medi ambi­ent
i amb la comu­ni­tat on viuen hau­rien de ser les més valo­ra­des pel mer­cat. Però aquest
només valora els bene­fi­cis que gene­ren i els ges­tors més valo­rats són els més agres­sius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia