El silenci parla

De vegades se'm fa molt complicat entendre com és que el president del govern espanyol és tan talòs. Ho dic a compte de la visita a Obama i la pregunta sobre Catalunya que el president dels Estats Units va optar per no respondre. El seu silenci, com abans el d'Hollande i altres, va ser clamorós. I incòmode per al govern espanyol. Molt incòmode. És impossible calcular què hauria donat Rajoy perquè Obama hagués fet, només, un gest comprensiu. L'absència del gest, doncs, parla sola.

Perquè el gest esperat no va existir. I no va existir perquè a les cancelleries ja s'han apuntat la data del 9 de novembre. Ho he dit moltes vegades: posar dia i pregunta ho canvia tot. Fins ara els catalans havíem fet manifestacions precioses i impactants, però no hi havia un conflicte polític contrastable. Ara, en canvi, hi és. I té data fixa. I ningú, absolutament ningú, pot dir qui acabarà guanyant. Ho diré d'una altra manera: al món les cancelleries que importen estan impressionades pel procés català i creuen que serà molt difícil que Espanya puga frenar això. Per tant, tothom es cura en salut. Ficar-se amb un perdedor resulta gratis. Davant la perspectiva que Catalunya siga un estat a curt termini, els altres estats comencen a curar-se en salut
i a ser extremadament prudents.

La pregunta aleshores és: com és possible que això que havia de passar no ho sabés el govern espanyol? O per què, sabent-ho, es va arriscar a fer una jugada que només se li podia girar en contra, com va passar? A dret, la primera cosa que t'expliquen és que no faces mai una pregunta, mai, si no saps què respondrà l'altre. Somiava Rajoy amb una resposta que no va arribar? Tan innocent i poc professional és, aquest home?