Disciplinats i díscols

Tenim una democràcia de tan baixa qualitat que la notícia d'uns diputats desobeint les ordres del partit gairebé ha eclipsat el fet realment important: una majoria absolutíssima a favor de l'exercici del dret a decidir. Als països amb democràcies consolidades de veritat, els diputats voten segons la seva consciència i segons el mandat dels seus electors, i en últim lloc, segons les indicacions de la direcció del partit. Aquí, la imatge dels caps de grup parlamentari aixecant els dits per indicar el sentit del vot, no per habitual deixa de ser molt trista. A casa nostra, els partits són màquines de poder que demanen una fidelitat soviètica als seus membres electes. Maurici Lucena va arribar a dir a la premsa, als passadissos del Parlament, una autèntica bestiesa per argumentar l'obediència deguda: “La sobirania del PSC resideix en el consell nacional.” En tot cas, els òrgans de direcció en són dipositaris, però la sobirania resideix en els militants. És clar que l'origen de tot plegat rau en un sistema electorat que afavoreix el comportament corporatiu dels partits. Els diputats deuen fidelitat als líders que confeccionen les llistes, no pas als electors, que només coneixen (amb prou feines) els dos o tres primers llocs. Si acceptem com a normal que els diputats votin com xaiets el que mana la direcció dels partits, potser que ens estalviem de pagar 135 diputats, i que hi hagi només un representat de cada partit amb tants vots com percentatge de vots hagi aconseguit a les eleccions. Aviat tindrem l'oportunitat de fer un país nou. Aprofitem per bastir una democràcia real.