Ara, què?

Som a les hores poste­ri­ors a la bata­lla. Sense dei­xar la tensió, tot s'esmor­te­eix a l'espera de la nova con­fron­tació. La guerra con­ti­nua, però el cap de set­mana ha de per­me­tre la reflexió dels con­ten­dents. Reco­llir les andròmines dis­per­ses pel camp de bata­lla, ava­luar les for­ces i les adhe­si­ons i pen­sar les millors estratègies pos­si­bles. No res­tarà temps per tor­nar a les caser­nes d'hivern, ja que és massa el que està en joc, amb la segu­re­tat que hi ha raons per seguir enda­vant. Tal­ment és una con­fron­tació interna, fra­tri­cida, mal­grat que afecta una àmplia perifèria. I aquesta vegada ha arri­bat al nucli del soci­a­lisme del país, obli­gat a rede­fi­nir el seu per­fil. No és l'inici de l'aca­ra­ment, que ja ve de lluny, ni tan sols el final, sinó un capítol més de l'ampli procés de reu­bi­cació del cata­la­nisme polític, on els errors del PSC-PSOE l'han col·locat mala­ment en el mapa de con­junt. Segur, la dinàmica cata­lana ha por­tat a un procés acce­le­rat que ha modi­fi­cat tot el pai­satge social, on les for­ma­ci­ons polítiques han hagut de pujar al tren impul­sat per la soci­e­tat civil. Amb més o menys encert, els par­tits han inten­tat res­pon­dre al moment històric, però és aquí on els soci­a­lis­tes no han sabut lle­gir què pas­sava i s'han entes­tat en una guerra interna que només els con­du­eix cap a l'auto­des­trucció.

La rea­li­tat és dura i els números por­ten a la lec­tura que del millor resul­tat elec­to­ral dels soci­a­lis­tes, amb la victòria de Pas­qual Mara­gall, al moment actual, el PSC-PSOE ha per­dut més de mig milió d'elec­tors i reduït a la mei­tat la seva força repre­sen­ta­tiva. El futur s'ende­vina encara pit­jor. I l'espai soci­a­lista es veu asset­jat per dreta i esquerra, per l'inde­pen­den­tisme i l'uni­o­nisme. A part d'això, des de Madrid s'imposa la força cen­tra­lista i es demana als “ger­mans fede­rals” l'exe­cució d'un tri­ple salt mor­tal sense xarxa. Ara, què? Després d'un dijous negre per al soci­a­lisme català, l'inter­ro­gant sobre el futur és acla­pa­ra­dor. A l'espai soci­a­lista català li espe­ren uns dies deci­sius.