Musclos i tonyina
Aquests dies ha estat notícia un interessant estudi portat a terme per toxicòlegs de la Universitat de Granada, liderats pel professor Fernando Gil, sobre la contaminació per metalls (mercuri, cadmi, plom, estany i arsènic) de peix i marisc consumit a l'Estat espanyol. Els titulars han destacat que els musclos, les escopinyes, les gambes i similars i el peix espasa i anàlegs són les espècies amb continguts més elevats d'aquests metalls, però la llista és llarga, i inclou la tonyina. El tema no és nou, però sí prou important i justifica que se segueixin fent controls dels nivells d'aquests contaminants en els aliments. Notícies d'aquest tipus poden generar una alarma injustificada, si ens quedem només amb els grans titulars. Els mateixos autors han destacat que només sis de les 485 mostres analitzades (un 1,24%) van superar els límits permesos. Si tenim en compte que aquests límits ja es determinen amb un gran marge de seguretat i que el perill radica en el consum continuat durant força temps d'aliments amb uns continguts per sobre d'aquests límits, la conclusió és la que ja sabíem: cal seguir vigilant i reduint al màxim la contaminació, però no hi ha risc per a la salut i hem de seguir recomanant que es consumeixi peix i marisc en el marc d'una dieta variada. Precisament el mateix grup de la Universitat de Granada va publicar, no fa gaire, un altre estudi, des del vessant “positiu”, sobre el valor nutritiu del peix i el marisc i la seva riquesa en minerals, que comenta el fet, també conegut, que aporten components, com ara el seleni, que ajuden a contrarestar l'efecte tòxic del mercuri. El mateix passa amb els àcids grassos omega-3 que es troben en el peix, sobretot el gras o blau.
Però també hi ha bones notícies referides al peix i al marisc. Aquest mes de novembre passat, el Centre Català de la Nutrició, adscrit a l'Institut d'Estudis Catalans, va atorgar el premi Marc Viader a la innovació en productes alimentaris a l'empresa Grup Balfegó, de l'Ametlla de Mar, dedicada a la captura, manteniment i comercialització de la tonyina roja de manera sostenible, amb la qual cosa es contribueix a la disponibilitat d'un aliment amb un valor nutritiu ben interessant. No gaire lluny, al delta de l'Ebre, hi ha una important producció de musclos, marisc molt nutritiu i econòmic, el consum del qual, com el de la tonyina, no s'ha de veure afectat per notícies com les que hem comentat.
A Catalunya, des de ja fa uns anys, disposem de dades molt completes i consistents, i no només dels peixos, sobre els contaminants químics en la nostra dieta, que s'han anat actualitzant, gràcies als estudis dirigits pels catedràtics de toxicologia Joan M. Llobet, de la Universitat de Barcelona, i Josep Lluís Domingo, de la Universitat Rovira i Virgili, promoguts per l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària de la Generalitat de Catalunya. L'estudi de Granada complementa i corrobora la nostra ja extensa informació sobre el tema, i confirma que podem seguir recomanant menjar peix i marisc, sense excessos, i que les dones embarassades i els infants ho han de fer amb més moderació, més per precaució que per estricta necessitat, perquè prescindir d'aquests aliments empobriria la nostra alimentació. Aquesta qüestió és recurrent. El juliol de 2011, arran d'una altra onada d'informacions sobre l'eventual risc, que no era tal, de menjar tonyina, ja m'hi vaig referir en termes semblants als d'avui. Els professors hem de repetir “la lliçó” les vegades que calgui.