Opinió

A reveure!

No només hem de ser equànimes, plurals i honestos, sinó que també ho hem de semblar

Aquests rat­lles no són fàcils d'escriure. Són les últi­mes després d'uns quants anys de col·labo­ració i vin­cu­lació pro­fes­si­o­nal amb aquest diari. Va ser l'1 de desem­bre de 2008 que vaig entrar a la redacció de l'Avui, lla­vors al cos­tat d'en Xavi Bosch, per fer-me càrrec, entre altres coses, de coor­di­nar aquesta secció d'opinió. I, lle­vat d'alguns mesos de l'any 2009, no he fal­tat a la meva cita periòdica amb els lec­tors a través d'aques­tes pàgines. També quan El Punt va com­prar el diari i van nome­nar direc­tor en Xevi Xirgo. A El Punt, hi havia col·labo­rat per la secció Espa­nya-Món, com a fre­e­lance, des de Lon­dres, uns anys abans, entre 1999 i 2002. No us sem­blarà exa­ge­rat que –tenint en compte la meva edat i el lli­gam emo­ci­o­nal que man­tinc amb aquesta redacció– us digui que, per a mi, El Punt Avui és “el meu” diari.

Aquí he après mol­tes coses. Aquí he notat l'escalf dels lec­tors quan l'he neces­si­tat, i la crítica rao­nada i pre­cisa quan, pot­ser, calia mati­sar o rec­ti­fi­car un arti­cle. Per això aques­tes pàgines són les meves. Hi reco­nec els redac­tors, els arti­cu­lis­tes i els cor­res­pon­sals. Iden­ti­fico qui són els fotògrafs, els dis­se­nya­dors, els il·lus­tra­dors i els nino­tai­res. I així seguirà sent, mal­grat que ara emprenc una feina que necessària­ment reclama que man­tin­gui les meves opi­ni­ons en pri­vat. No sóc con­trari que tot­hom s'expressi públi­ca­ment amb total lli­ber­tat. L'opinió ha de ser lliure i per­so­nal. I en el cas dels arti­cles de diari o de les tertúlies de ràdio, com més con­tras­ta­des i fona­men­ta­des, millor. Tam­poc no estic en con­tra que els peri­o­dis­tes que infor­mem, puguem expres­sar-nos a favor o en con­tra d'una causa asso­ci­a­tiva o política. O puguem dir si ens agrada o ens des­a­grada una pel·lícula, un lli­bre o qual­se­vol pro­ducte comer­cial. El públic ha de ser capaç de dife­ren­ciar entre l'àmbit de l'opinió per­so­nal i la impar­ci­a­li­tat que ofe­reix una cara pública d'un espai infor­ma­tiu. Fins ara, he inten­tat apro­fi­tar la meva experiència com a cor­res­pon­sal a l'estran­ger per ofe­rir als lec­tors d'El Punt Avui les meves refle­xi­ons a l'entorn de l'actu­a­li­tat inter­na­ci­o­nal. També ho he fet –menys sovint– sobre qüesti­ons cul­tu­rals o econòmiques de Cata­lu­nya. Però ara les coses han can­viat. Sin­ce­ra­ment, la reper­cussió que té un Tele­notícies ves­pre és massa gran com per posar en risc la cre­di­bi­li­tat d'una feina que no és només la meva, sinó la de tota la redacció de TV3. Si els espec­ta­dors em veuen com a por­ta­veu d'un equip, no em sem­bla just que es pugui con­fon­dre la con­fiança gua­nyada per la feina dels meus com­panys amb opi­ni­ons que són només meves. Pot­ser algú dirà que això és estètica. No. És ètica. No només hem de ser equànimes, plu­rals i hones­tos, sinó que també hem de sem­blar-ho.

Em pro­voca tris­tesa aco­mi­a­dar-me dels lec­tors d'El Punt Avui. Sé que man­tindré la con­fiança de tots vosal­tres i dels milers de per­so­nes que s'afe­gei­xen cada nit al Tele­notícies. I inten­taré estar a l'alçada de l'exigència dels lec­tors i espec­ta­dors cata­lans. Em fa molta il·lusió aquest nou pro­jecte. Tro­baré a fal­tar també l'exer­cici de posar-me davant de la pan­ta­lla en blanc de l'ordi­na­dor per escriure l'arti­cle quin­ze­nal. L'esforç de síntesi a què obliga una cita amb uns lec­tors tan exi­gents és sovint més gran que fer una crònica de Tele­notícies. Encara que la reper­cussió, en quan­ti­tat, sem­pre serà més gran a la tele­visió. Només volia dei­xar-vos dos mis­sat­ges. Als com­panys de la redacció: us seguiré lle­gint cada dia! Per reco­ma­nació d'alguns de vosal­tres, inten­taré que el lle­gir no em faci per­dre l'escriure! I als lec­tors: gràcies per la con­fiança i a reveure!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.