Ca montes
El tauler
Imagineu que sou uns extraterrestres una mica intel·ligents. I que esteu interessats acadèmicament en aquesta peculiar pràctica terrícola que en diem “política”. Imagineu que us interessa especialitzar-vos en un petit país mediterrani de noms diversos però que sol ser conegut com a Catalunya i que us encarreguen l'anàlisi científica del que hi està passant, vist que fins i tot des de fora de la galàxia es nota que hi ha enrenou. Teniu capacitat, dades i us encarreguen que seguiu al minut el que podríeu definir, gairebé entomològicament, com a batalla entre els catalans i els seus veïns espanyols. Podeu recórrer als llibres d'història, als mapes, als diccionaris. L'oficina està ben servida, com és d'esperar.
I imagineu que us demanen quina diferència evident, pràctica, hi ha a primera vista. No ideològica, no sentimental, no de projecte. Purament diferència relacionada amb el joc. La resposta seria òbvia: els uns i els altres estan jugant en taulers diferents. Taulers geogràfics, geopolítics, polítics al cap i a la fi diferents.
Catalunya juga en el tauler del Principat i només ara comença a posar algunes peces en el tauler mundial. Espanya tanmateix juga molt fort en el tauler internacional però encara més en el dels Països Catalans. Com queda més que evidenciat en les maniobres d'aquesta mateixa setmana, en què ha coincidit la prohibició de la senyera a les Illes amb el tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià.
Als blavers del Principat, que en són molts, la situació els incomoda notablement. Hi ha qui pagaria molts diners perquè els valencians i els mallorquins desapareguérem del mapa, especialment ara que la victòria és tan a prop. Però la realitat és la que és i la pregunta és simple: si ells juguen sobre aquest tauler algú pot pensar que és una bona idea abandonar-lo? Com deia Raimon, qui pregunta ja respon.