Dos ral·lis durs
Com que és tan bona damunt d'una moto, de Laia Sanz ara un diari diu que sembla que no tingui fre. Tothom sap que diumenge passat aquesta motorista de 28 anys va acabar en el setzè lloc de la classificació final del ral·li Dakar. Enhorabona. “Molt al davant de molts homes”, tal com va remarcar un periodista. Em sembla que, entre les que anaven en cotxe i les que anaven en moto, hi havia set dones més que participaven també en aquesta edició d'aquest ral·li, però, que jo ara sàpiga, cap d'elles ni cap altra dona que hi hagués participat en edicions anteriors no l'havia fet tan bé i tan de pressa com Laia Sanz. “Quina cara els deu haver quedat als 170 homes que van començar el Dakar a Rosario en veure que una dona ha acabat davant seu després de fer 9.000 km del ral·li més dur del món?”, continuava escrivint aquell periodista. Deixem-lo. Cadascú emplena l'espai que té al diari com pot. Però això que el Dakar és el ral·li més dur del món també ho sap tothom. Ja estava considerat així quan sortia de París i arribava a Dakar, i sembla que continua essent el més dur de tots d'ençà que surt de Rosario i que arriba a Valparaíso.
A més de la Constitució espanyola, doncs, hi ha altres coses que no canvien. Què seria del Dakar, però, sense la seva duresa? Se'n parlaria tant si no fos el ral·li més dur del món? He buscat al Google quin és el segon ral·li més dur de tots. El savi Google m'ha dit que era el dels Faraons. Pobres faraons! Tants segles d'història per acabar essent els segons de la fila! De moment, el ral·li dels Faraons encara es va fent a Egipte. L'any passat, però, es va haver de suspendre perquè a Egipte hi havia el que s'ha conegut com la revolució egípcia. A Egipte, de revolucions n'hi ha de tant en tant. I totes es diuen la revolució egípcia. Hi va haver la de 1919, que va originar la independència de l'Egipte modern. La de 1952, que va posar fi a la monarquia i que va portar la República. I la de 2011, que va fer caure el règim de Hosni Mubarak, que encara no ha passat del tot i que ara fa un any va impedir que se celebrés aquest ral·li. El van fer al Marroc aprofitant que, de moment, al Marroc no hi ha revolucions i que, de moment, tampoc no sembla que hi hagi de tornar a passar un altre cop el Dakar. És trist el que els passa al Marroc: no tenen ni tindran mai faraons, no sembla que hagin de tornar a tenir mai més el Dakar i, de moment, tampoc no sembla que hi hagi cap revolució en perspectiva. Deu ser que el règim que tenen és molt menys dur que cap d'aquests ral·lis. O potser no. Vés a saber. Hi ha coses que no se saben mai ben bé del tot.
