La biblioteca de la Bisbal reclama un nou pacificador

El debat ciu­tadà sobre el futur de la bibli­o­teca nova de la Bis­bal està vivint el moment més calent. La sentència defi­ni­tiva va irrom­pre de sor­presa a mit­jan desem­bre pas­sat, just quan es feien càlculs per superar el temps que fal­tava per tenir una decisió defi­ni­tiva, sentència que, lla­vors, es pen­sava que no arri­ba­ria abans de dos anys. El pla de tras­lla­dar pro­vi­si­o­nal­ment la nova bibli­o­teca comar­cal a l'antic escor­xa­dor, edi­fici con­tigu al que cal­dria ender­ro­car, era el pla B pre­vist. Aque­lla estratègia, però, va que­dar esmi­co­lada en caure sobre la taula, amb tot el seu pes, la sentència, con­tra la qual ja no es podria recórrer més. El pano­rama, però, es va acla­rir, perquè tot va que­dar reduït a dues vies: exe­cu­tar la sentència assu­mint-ne el cost o recu­pe­rar la via de l'entesa.

Cal tenir molt pre­sent que fer ender­ro­car dos late­rals com mana el TSJC és un acte que qual­se­vol ciu­tadà pot fer que s'activi. Pot fer-ho la part deman­dant –Josep Saba­ter– o pot fer-ho l'any 2018 qual­se­vol que, posem per cas, esti­gui enfa­dat amb l'Ajun­ta­ment perquè la poli­cia local l'ha mul­tat a la zona blava del car­rer Ample. També cal tenir pre­sent que la segona via, la de l'entesa entre el ciu­tadà denun­ci­ant i l'alcalde denun­ciat –Lluís Sais– serà paper mullat si la jut­gessa que hau­ria de fer exe­cu­tar l'ender­roc no s'hi avingués.

L'assumpte s'escalfa dia rere dia a través de les xar­xes soci­als. Men­tre els actors prin­ci­pals –i alguns de secun­da­ris– es tiren els plats pel cap amb decla­ra­ci­ons encre­ua­des a Ràdio Bis­bal, d'altres con­vo­quen mani­fes­ta­ci­ons de pro­testa. Tot ple­gat ja està pre­nent un camí perillós. Molts assu­mei­xen res­pon­sa­bi­li­tats, però la solució, lluny d'apro­par-se, s'allu­nya perquè n'hi ha que es neguen a sor­tir del cer­cle viciós de la rancúnia per­so­nal, els egos inflats, els deu­tes pen­dents i el rèdit polític.

Ningú hau­ria d'obli­dar que rere tot ple­gat hi ha 1,5 mili­ons d'euros públics que poden aca­bar mal­me­nats. Pot­ser ara sigui el moment que el paper de paci­fi­ca­dor gua­nyi importància. Els dos actors en l'escena, Saba­ter i Sais, no sem­bla que se'n puguin sor­tir tot sols. Apa­ri­cio, l'actual alcalde, no pot exer­cir més com a paci­fi­ca­dor perquè està fra­cas­sant com a bom­ber. Refres­car la memòria als que sus­ten­ten que aques­tes sentències gai­rebé mai s'exe­cu­ten apropa els par­ti­da­ris de dei­xar que passi el temps a una nova rea­li­tat, però no con­tri­bu­eix gens a cal­mar els ànims.

Cal un canvi d'estratègia. Si Apa­ri­cio ja no se'n surt, fa falta algú que ho afronti amb el cap dret i el cor net. Núria Anglada (CiU), la futura alcal­dessa en apli­cació del pacte de govern, muda fins ara en aquest tema, pot­ser és la per­sona indi­cada. No hau­ria de tenir pro­ta­go­nisme qui rebrà en herència un mal­de­cap d'aques­tes dimen­si­ons?