L'oferta

Com un espectre, un rumor circula amb força pels passadissos del poder. Diuen algunes persones aparentment ben informades que el govern espanyol, després d'un parell d'anys exhibint només el bastó, es disposa a treure aviat una pastanaga del barret per intentar aturar el procés sobiranista. De fet, fer una oferta política seriosa hauria estat, en el seu dia, el camí més intel·ligent i eficaç per tallar de soca-rel aquest procés. Em sembla que ara ja és tard, però alguns caps pensants de Madrid creuen que la política intransigent mostrada fins ara ha estovat el camp sobiranista. Jo diria que és al revés, precisament. En fi.

El cas és que sembla que l'oferta passaria per garantir un bon sistema de finançament i blindar les qüestions identitàries (llengua, cultura, educació). Tot plegat seria ratificat pel poble català en una consulta, que hauria de substituir el referèndum d'autodeterminació previst pel 9 de novembre. En conseqüència, deuen pensar els seus promotors, el president Artur Mas delegaria la decisió final en el poble català i salvaria la seva promesa de fer una consulta. Després, tal com ell mateix va prometre, no es tornaria a presentar i tot tornaria a la normalitat de l'oasi català.

Aquesta hipotètica oferta, si finalment es materialitza, fracassarà inevitablement per dues raons. En primer lloc, perquè no tindrà cap credibilitat. Cap de les possibles parts ofertants (el rei, el PP o el PSOE) no té cap credibilitat a Catalunya. La seva reputació és nul·la i la seva paraula no val res. Per més engrescadora que pogués ser l'oferta, aquí ja sabem que serà paper mullat. En segon lloc, i més important encara, és que el president Mas lidera el procés, però difícilment el pot aturar. I qui ho sap millor que ningú és, precisament, el president.