Desclot
Tornaran per la Diagonal?
Articles i testimonis difosos ahir pels mitjans d'allò que en diuen comunicació van recordar el 75è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. L'arrogància i la violència dels ocupants. La desbandada i la por dels que en fugien. Les imatges corprenen. Soldats amb gest triomfal i sever desfilant pels carrers, civils amerats de derrota arrossegant-se per les carreteres. El 26 de gener de 1939 es va segellar a la capital de Catalunya una llarguíssima era del terror. Mentre fullejava els diaris en una tertúlia radiofònica, Lluís Foix ho recordava al·ludint de passada a una altra ocupació, aquesta darrera: la del govern de Mariano Rajoy. Com diria Alícia Sánchez-Camacho, fent referència al patiment del PP basc i al català, són “diferents”, però totes dues han coincidit en les dates. Coses de la memòria històrica. N'hi ha que, des d'una certa edat i una experiència pròpia amarga, no se n'acaben de fiar. Potser Foix en forma part, d'aquest col·lectiu. Són els que prevenen que, si molt tibem, la desfilada per la Diagonal es podria repetir. Que Espanya, en defensa de la seva integritat territorial, és capaç de fer-se expulsar de la Unió Europea i de la Via Làctia. No se sap mai. Podrien tornar. Però seria debades. Perquè ara no hi ha centenars de milers de morts i desenes de milers d'exiliats sobre els quals assentar la dissuasió del terror. Tornarien, però seria la darrera vegada que ho farien. El darrer gran error que cometrien contra la dignitat i la llibertat.