Opinió

Són faves comptades

Mary Poppins

Tant de bo a casa de
tots els banquers n'hi aterrés una

És diu­menge a la tarda i a la tele fan Mary Pop­pins. Ja la conei­xen. La història d'aque­lla mai­na­dera que aporta color i màgia a una família trista i grisa, que sem­bla que està als núvols i que no toca de peus a terra, però que és la que té el cap més ben moblat de tots. Els haig de con­fes­sar que, sen­cera, no l'havia vista mai però, com que el meu fill queda emba­da­lit amb els dibui­xos ani­mats i els números musi­cals que hi apa­rei­xen, ens l'empas­sem. I els haig d'adme­tre que l'he tro­bada ter­ri­ble­ment actual. I no només perquè la mai­na­dera aterra a casa d'un ban­quer per fer-li enten­dre que els millors actius no són al banc, sinó que els té a casa i que abo­cat a la feina l'únic que fa és per­dre's els seus millors anys, no. Vull dir que, mal­grat que és del 1964, es podria pen­sar que ha que­dat des­fa­sada i que els mis­sat­ges són car­rin­clons, sen­zills i obso­lets. Tot al con­trari. A la pel·li hi ha valors eterns que no pas­sen mai de moda i que tant adults com nens convé que recor­dem. Edu­cació, res­pecte, esforç, sacri­fici, paciència, ima­gi­nació, bon humor. Per exem­ple, que totes les pro­fes­si­ons són iguals de nobles i impor­tants, siguis un escura-xeme­ne­ies o un ban­quer, sem­pre que es facin amb hones­te­dat i amb un som­riure sin­cer a la boca i al cor per enco­ma­nar opti­misme. Mis­sat­ges per a tots els públics però sobre­tot per a la mai­nada. Que no per­din aque­lla capa­ci­tat d'il·lusi­o­nar-se, de som­niar, d'ima­gi­nar i, per tant, de crear un món dife­rent on hi hagi més justícia. Esti­mu­lar l'opti­misme i mirar el cos­tat posi­tiu de les coses –això també ho xiu­la­ven els Monty Pyt­hon– és pro­vi­den­cial per inten­tar enca­rar totes les com­pli­ca­ci­ons i angoi­xes que es tro­ba­ran al món dels adults. Ja sé que és un conte, però l'essència de tots els con­tes és el caràcter alliçona­dor, el de treure'n un pro­fit perquè aque­lla estona de fan­ta­sia que ens ha permès fer volar la ima­gi­nació, un cop aca­bada i tor­nant a tocar de peus a terra, ens per­meti fer-ho amb la lliçó apresa. Tant de bo a casa de tots els ban­quers hi aterrés una Mary Pop­pins.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia