Les dues grans solucions

Les grans solucions que els dos grans partits espanyols han anat definint per a “la deriva sobiranista” han fet llum sobre la qüestió. O ombres, més aviat. La del PSOE l'ha concretada aquests dies a Barcelona la presidenta andalusa. Susana Díaz ha explicat als catalans què han de fer i què no –gràcies, mestra– i ha proposat “reforma de la Constitució”, “federalisme simètric”, “reconeixement de la singularitat de Catalunya” i un nou model de finançament estil Montoro. Això és tot. Ni la reforma constitucional ni cap federalisme seran possibles sense la participació del Partit Popular. Per tant, res de res. Reconèixer singularitats només és una declaració de bones intencions. Gràcies, bwana. I va quedar del tot en evidència després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. En el cas del PSOE, som on érem. Retrets i bones paraules. Pel que fa al PP, el blindatge de competències és la llei Wert, el nou model fiscal són els “comptes públics territorialitzats” que el ministre Montoro perpetrarà amb l'ajuda dels economistes de Ciutadans i la “singularitat reconeguda” s'expressa a través de la gran ofensiva que l'Estat ha desplegat perquè a Catalunya tothom acati i calli. Aquestes són les dues grans solucions. La part més dramàtica de l'episodi són els grans aplaudiments que Susana Díaz ha rebut d'una part de la societat civil influent. Aquells que li atribueixen una “reflexió valenta” i celebren que finalment “la tercera via” hagi concretat el traçat. Xu, xu!