Lliçons gratis

A Catalunya les lliçons són gratis. Tothom ve en missió docent i en dóna. Mentre es debatia l'Estatut, per exemple, l'aleshores líder del PP, Josep Piqué, va portar-se de bracet el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, perquè critiqués el text i digués què s'havia de fer. Només cal imaginar-se per un segon què passaria si un president de la Generalitat de Catalunya baixés al País Valencià a impartir doctrina. La reacció seria ben curiosa. Aquests dies ha estat una altra presidenta, la d'Andalusia, la que ha vingut de gira. Susana Díaz ha anat a un acte del PSC per felicitar-los i per apel·lar als que encara considera els seus paisans perquè mantinguin la doble filiació nacional, s'ha entrevistat amb Artur Mas per exhortar-lo a fer bondat i finalment ha anat a un acte de la dita societat civil per proclamar que tant perjudicial és “perseguir quimeres” com “no proposar alternatives”. Fumar és més perjudicial encara. Si els propòsits de Mas i de la majoria del Parlament de Catalunya són quimeres, per què cal proposar-hi “alternatives”? L'“alternativa” de Susana Díaz és més quimera encara. Vol una reforma “federal” de la Constitució sense la participació del Partit Popular. És a dir, no vol res. En tot cas, la presidenta d'Andalusia és ben lliure de vendre fum a preu de safrà. Allò que queda del tot fora de joc és la prepotència de qui va a casa d'altri a dir-li què ha de fer i què no ha de fer. Aguantarien el govern o els partits andalusos lliçons d'Artur Mas?