Una pastilla de sabó

“Nous voulons fournir à chaque détenu un morceau de savon une fois per mois pedant un an.”

Aquesta era la crida que des de Niamey, al Níger, arribava a Girona fa uns mesos. L'idioma oficial és el francès, encara que s'hi parlen altres llegües. El Níger és a l'Àfrica central, i dues terceres parts corresponen al Sàhara, gairebé deshabitades, i la resta és una extensa sabana conreable. Allà s'havia engegat una campanya per aconseguir que cada persona internada en els establiments penitenciaris de Niamey tingués una pastilla de sabó cada mes, durant un any.

Es va donar el cas que en aquelles mateixes dates se celebraven entre gent coneguda de Girona els actes d'aniversari d'un casament. Els convidats, amb cortesia habitual, van demanar als organitzadors de la festa si semblava bé que portessin algun present en correspondència pel convit, i com a mostra d'afecte. El normal en aquests casos és que l'obsequi acabi essent quelcom sobrer o fins i tot inadequat. Coincidint en el temps, va arribar la carta de Niamey, i bona pensada va ser suggerir als potencials donataris dels obsequis que podien destinar la quantitat que volien esmerçar com a regal a la campanya encetada per tal de proveir a cada pres d'una pastilla de sabó cada mes, durant un any.

Va escriure posteriorment el membre de Pare Blancs Josep Frigola, empordanès que fa 40 anys que és de servei en terres africanes, i que ara continua a Niamey: “Dies enrere un allau de donatius s'havien bolcat en el compte que tinc per a aquest menester. Pluja beneïda que no saps com arriba. Venia de Girona i també d'altres indrets. Als que hi van posar adreça, els ho vaig agrair personalment, però la majoria quedava anònima. Doneu-los les gràcies efusivament de part nostre i dels presoners.”

Segons explicaven els promotors de la iniciativa, es tracta de presons d'una capacitat pensada per a 350 persones, on ara mateix hi ha 1.300 detinguts, dels quals el 20 per cent són dones o menors d'edat. La destinació del govern per a l'alimentació dels interns equival a 0,45 euros per persona i dia. S'entén fàcilment que les condicions de promiscuïtat comportin deficiències per a la sanitat dels presoners. Una pastilla de sabó al mes és poca cosa, però pot ajudar. El càlcul era de 1.300 unitats al mes i suposaven per a 12 mesos un cost total de 2.496.000 de francs nigerins, en el canvi, 3.806 euros, tot plegat.

Una quantitat que entre un ampli grup de persones no era difícil d'aconseguir. I que va servir per adonar-nos de com de lluny són de les nostres preocupacions les situacions que es viuen en tants llocs del món, envoltades d'un silenci que pot ser culpable.