Qüestió de confiança

La infanta Cristina ja ha passat pel jutjat i, com era d'esperar, el món no s'ha ensorrat. No hi ha hagut grans sorpreses en la declaració de la infanta ja que ella, com ja s'havia avançat, ha adoptat el paper de la dona que firma tot allò que li posa a davant el marit perquè confiava en ell. És el que alguns han batejat com l'estratègia de l'amor. La infanta que als anys noranta va voler allunyar-se de la Cort, la jove que va buscar a Barcelona aquella independència que no podia trobar a Madrid, la filla del rei que simbolitzava una família reial moderna resulta que ara no és una senyora del seu temps. La llicenciada en ciències polítiques i amb un màster en relacions internacionals que ha combinat la seva feina a La Caixa amb la representació de la Corona, davant les acusacions de blanqueig de diners i delicte fiscal ha hagut de recórrer al mateix argument que altres dones com ara la Pantoja o l'esposa de Luis Bárcenas o un munt de “senyores de” que s'han passat mitja vida desconeixent que eren titulars de societats mercantils que servien per evitar el fisc i firmaven tots els papers que els duia el marit sense saber què estaven fent. És ben trist que una dona de 48 anys i ben formada desconegui les activitats del seu marit, la procedència dels seus ingressos o el fet que s'hagi autollogat el domicili, per posar alguns exemples. Mirin, això no cola. Ni en el cas d'una infanta d'Espanya ni en el d'una dona mitjanament formada que té cura dels seus interessos. La confiança en la parella arriba fins a un cert punt, i quan ets una infanta d'Espanya has d'anar amb molta cura amb el que fas. Agradi o no va amb el càrrec i amb el sou.

Un cop més queda demostrat que la monarquia, per molt que alguns s'hi entestin, és una institució del passat incapaç d'adaptar-se als nous temps. La infanta que va ser presentada com a exemple que la monarquia espanyola era una monarquia del segle XXI no ha resultat ser més que un miratge. La dona independent i formada, la mare de família treballadora s'ha volgut mostrar als ulls de l'opinió pública com una dona que ha dipositat tota la seva confiança, i la seva firma, en l'home que té al costat sense qüestionar-se en cap moment res de res. Un comportament més propi de temps passats que dels que vivim. Acabi com acabi el procés, la infanta ha pagat un preu: passarà a la posteritat com una dona confiada i desinformada a qui el seu home va enganyar. Ella ho ha volgut així.