La mateixa justícia
Aquest cap de setmana molta gent ha pogut veure la infanta Cristina entrar als jutjats de Palma i, és clar, sentir tota la rècula de tòpics que acompanyen sempre aquesta mena de cerimonials públics quan s'acaben convertint en un serial d'aquells que avorreixen i cansen: “un dia històric”, “una victòria de la justícia”, i alguns de nous com “la confiança absoluta en el seu marit” o “l'amor per damunt de tot”.
Tal com van les coses, potser s'hauria de demanar als mitjans, a la classe política i la societat en general, una mica menys de correcció i que realment aquesta famosa igualtat fos una qüestió sòlida, real i tangible, i no només una fal·làcia argumental. En aquest cas, i vist el panorama que ens envolta, no seria cap desgavell pensar que la infanta surti exculpada de tot gràcies a l'amor i al desconeixement i que a l'hora de condemnar el seu marit, la persona a qui estima prou cegament per no llegir res del que li dóna a signar ni preocupar-se de res del que fa i a qui, per contra, converteix en únic culpable de tot (estranya classe d'amor), hagi passat prou temps perquè tots els delictes hagin prescrit.
Quan t'arriba alguna multa, et diuen sempre que al·legar el desconeixement de la norma no eximeix del seu compliment; que el fet, posem per cas, que no sàpigues que no es pot circular en cotxe pel carril bus no t'autoritza a fer-ho i, per descomptat, no et deslliura de pagar la multa en cas que t'enxampin. S'aplicarà en aquest cas?
Per aquesta mateixa regla de tres, en un cas semblant, Isabel Pantoja pot al·legar que estava molt enamorada de Julián Muñoz i que les pampallugues d'amor que li feien els ulls no li permetien veure les bosses de bitllets que entraven i sortien de casa seva i dels seus comptes corrents. D'altra banda, i això diu molt poc del departament de recursos humans responsable de les contractacions, també és ben curiós que una persona que no sap sumar, que no sap d'on vénen els diners que gasta i que signa coses sense llegir-les, pugui treballar en una entitat bancària d'alt nivell com a directora de l'àrea social i com a coordinadora de programes internacionals. Potser caldrà revisar què signa i com ho signa, no?
I, de fet, si et tractés de fer complir la llei, aquesta famosa igualtat de tots els espanyols davant la llei que exposa el rei quan fa discursos de Cap d'Any, hauria de començar per ell mateix. És fàcil predicar això quan tu tens immunitat i impunitat absoluta per fer tot el que vulguis, com vulguis i quan vulguis. Una estranya igualtat davant la llei que fa que els negocis de la casa reial siguin del tot invisibles i intocables, i que per investigar un diputat, un senador o un parlamentari calgui fer-ho respectant la seva condició d'aforat, afavorint així que els qui tenen més facilitat per delinquir de manera discreta siguin els qui resulti més complicat investigar.
Tot i quE, és clar, ara que Suïssa ha endurit les lleis a l'hora de deixar treballar estrangers al seu territori, potser expulsen la família Urdangarin Borbón, els fan tornar cap a casa i a la infanta la fan treballar de cara al públic en una oficina de la Guineueta. Jo, per si de cas, m'ofereixo voluntari per ocupar el seu lloc. Puc demostrar que sóc capaç d'estimar cegament i també la mateixa nul·litat manifesta a l'hora de signar documents sense llegir-los, i, com que tots som iguals, amb això ja tinc mèrits més que de sobra.
