El fals clam dels sipais

La cinquena columna, la tristor sipaia, es va reunir ahir a València per proclamar-se estol d'esclaus revoltats... sense fer mal a ningú i encara menys a ells mateixos. Hi havia Alberto Fabra, president de la Generalitat Valenciana; Ramón Luis Valcárcel, president del govern de Múrcia, i José Ramón Bauzá, president del govern balear. Deixem de costat el règim generalitzat de corrupció que el PP, al qual pertanyen els tres pretesos governants, ha marcat en totes les cantonades de cadascun d'aquests tres territoris. Oblidem l'“eix de progrés” que van subscriure, contra els Països Catalans, fa només uns pocs anys, Jaume Matas, Esperanza Aguirre i Francisco Camps. Fem un esforç també per no considerar que ahir a València no hi havia el darrer integrant d'un enorme territori que paga amb el seu esforç totes les bestieses que ha anat perpetrant l'Estat espanyol en les dues darreres dècades: el president de la Generalitat de Catalunya. La presència d'Artur Mas en la cimereta l'hauria convertit en un afer d'estat i hauria passat una factura enorme als pusil·lànimes presidents valencià, murcià i balear. Atenguem només a la imatge d'ahir i la demanda d'aconseguir “un nou sistema de finançament que trenqui l'statu quo” i que reequilibri l'esforç fiscal de les “autonomies infrafinançades”. Criatures. Infraéssers. No anireu enlloc. No sou ningú i el vostre soroll no és ni traca. Ningú us farà cas i una vegada més només fareu el ridícul. El clam del sipai sempre fa riure a la metròpoli.