L'innombrable

El ministre innominat i, de fet, innombrable de Cultura (i d'Educació, ai las!) no va assistir als premis Goya, perquè es va muntar a corre-cuita una reunió a Londres amb el secretari d'estat anglès d'empreses, innovació i coneixement. S'ensumava el ministre que la cerimònia presentada per Manel Fuentes seria tan poc vistosa i graciosa, a vegades fins i tot estúpida, com ho va ser? Es va voler estalviar els llargs parlaments (a vegades impúdics de tanta alegria exhibida, a vegades autocomplaents amb la professió, a vegades simplement avorrits) de bona part dels premiats? Si fos així, seria fins a cert punt comprensible. Però els motius són uns altres i força evidents. Tanmateix, l'assistència als Goya no va amb el càrrec? No em va semblar del tot afortunada la comparació de Mariano Barroso, que, tot demanant la dimissió de l'innombrable, va dir que l'absència és com si el ministre de l'Interior no assistís a la desfilada del Dia de les Forces Armades. No sé per què la gent del cinema s'ha de comparar amb militars. Però tant se val. Al ministre li tocava anar als Goya perquè és la seva feina (en fi, si jo ho vaig veure per la tele, arribant fins al final, és perquè vaig considerar que formava part de la meva) encara que poguessin escridassar-lo o fins i tot insultar-lo. Al capdavall, aquesta possibilitat també va amb el càrrec. Potser espera per tornar-hi que s'instauri la nova llei de seguretat que projecta Fernández Díaz: podran ser detinguts tots els que l'increpin. Així actuen els polítics espanyols: les seves decisions i els seus comportaments creen tant de repudi que s'amaguen o es protegeixen dels ciutadans amb mesures repressives. Pel que fa a l'innombrable, a través seu el PP executa una venjança: les retallades en cultura són brutals en el cas del cinema, perquè es considera que aquest és un sector desafecte al règim. Des de Londres, l'executor es devia fotre de tots els que el van fer omnipresent en els Goya.