Síndrome d'Hubris

Leonardo DiCaprio ens mira amb suficiència des dels cartells de The wolf of Wall Street als cinemes. És una nova pel·lícula de Martin Scorsese on narra un relat cocaïnòman d'ascensió i caiguda. Faig servir la descripció que en fa el crític de Fotogramas Jordi Costa, perquè és ell qui parla de la síndrome d'Hybris o Hubris. L'anomenada malaltia del poder. La malaltia de l'orgull i la confiança desmesurada en un mateix. L'egocentrisme i la prepotència del poder, el sentiment de superioritat. El que en política s'ha convertit moltes vegades a confondre el jo amb la nació. Al cap i a la fi, és la pèrdua de contacte amb la realitat que pateixen alguns polítics, financers i empresaris... fins que arriba la gran caiguda. No podreu evitar veure-hi paral·lelismes amb el cas de –presumpta– corrupció que us faci més ràbia. Posem noms? Us sona Luis Bárcenas? Fèlix Millet? Els Pajares i Esteso del cas Gürtel? Jaume Matas? Els ducs de Palma? I podríem afegir-hi l'expresident de la patronal espanyola, alcaldes que van imposar la seva llei a la ciutat, partits que es finançaven de manera maldestra, constructors que es deixaven corrompre, i banquers que es posaven sous desorbitats i no van tenir manies en enganyar uns avis amb estalvis. I sí, després de la gran esnifada col·lectiva, ara ve la fase de la depressió, de la gran hòstia. Aquest país i el del costat han patit un gran síndrome d'Hubris i la gran ressaca es viu ara als jutjats. En el fons és un bon senyal. El que no sé és si el sistema farà una vida més sana i més mesurada a partir d'ara o, en el fons, som com l'altra pel·lícula que aspira als Oscar d'aquest any. Som Christian Bale i Jennifer Lawrence buscant-se la vida en temps de crisi. Tots estafem per sobreviure, diu l'eslògan d'American hustle. En el fons, vivim al país que va inventar la picaresca. Vivim al país del Lazarillo de Tormes. O de Llàtzer de Tormos.