Desclot
Infanta, sola i acompanyada
Sembla que ha estat un dels dos advocats de la defensa de la infanta Cristina –dos, per si amb un no n'hi havia prou– qui ha parlat de “solitud”. Qui ha proclamat que s'ha sabut defensar “sola”. És aquesta una afirmació temerària. Una broma, segons com, de regust amarg. Se sent sola la infanta Cristina davant el jutge Castro o és el jutge Castro qui actua sol davant la infanta Cristina? Qui acompanya la infanta? En primer lloc, la casa reial, que va fer repicar campanes després de la declaració com si la desimputació fos un fet cantat. Convé recordar que la mateixa reial casa va fer un comunicat la primera vegada que el jutge va intentar imputar la seva infanta declarant-se “sorpresa”. I qui hi ha més? El govern de l'Estat. “Fonts de La Moncloa” –les habituals– declaraven dissabte que “se'n desprèn –de la declaració– que qui queda condemnat és Urdangarin”. El mateix Rajoy, en una entrevista televisiva, va declarar fa pocs dies que estava “convençut” que les coses anirien “bé” per a la infanta. En coherència, doncs, i línia directa amb la presidència del govern, passant pel Ministeri de Justícia, qui acompanya també Cristina és la fiscalia de l'Estat, en el seu paper d'advocat d'àngels. I encara acompanya també la infanta l'advocat –aquest, sí– de l'Estat. I alguns diaris de Madrid, que li envien cada dia un exemplar ensucrat per semblar encara més dolços. I l'Agència Tributària. I la doctrina Botín. I el santoral sencer. Sola? Que ben acompanyades caminen algunes solituds.