Llengua de Farners

La freda. Dilluns, a una hora molt dolenta i amb un fred intens, un autocar de ciutadans colomencs va anar a la concentració de Som Escola per protestar contra el torpede judicial més mortífer que s'ha disparat fins ara a la línia de flotació de la immersió lingüística. Bé, siguem precisos: mig autocar... De Santa Coloma, tres mestres. Tres ensenyants en representació de dos dels quatre centres escolars de la ciutat. Tres professionals a les quals hem d'agrair que es mobilitzin per les retallades, però també per les bastonades a la columna vertebral de la nostra identitat. Tres educadores que van fer l'esforç d'enfilar-se a un autocar just sortint de la feina i sense passar per casa.

El que dèiem: mig autocar i mig passeig de Lluís Companys. Caldrà més gent per mantenir mobilitzat el poble en dies no especialment propicis. Perquè no tot seran cadenes festives en dies assolellats... La calenta (o per ser més exactes, la càlida). Òmnium la Selva se suma a l'Any Vinyoli amb un seguit de visites a les escoles per engrescar el personal menut a viure la poesia i a treballar-la en un taller de lleure i escriptura que impartirà l'entitat per als més somniatruites. Les primeres xerrades han estat el símbol d'un immens confort civil. Més enllà de l'ortografia i la gramàtica, hi ha un tracte pur amb la llengua –el nervi de la nació– que implica la divagació i els imaginaris, per uns referents que, quan són compartits, cohesionen la societat i li permeten avançar segura d'ella mateixa, tot incorporant-ne d'altres transmesos pels grans de cada casa.

Nens i nenes de tots els colors jugant a l'aula amb la llengua comuna, pentinant-la, buscant la idea, el símil, el ritme, la frase justa... Nens i nenes banyant-se en les paraules d'altres poetes i en les seves pròpies. Paraules que han format un país i una manera de ser... Prou que ho saben, tot això, els torpediners! I per això ja ens apunten amb l'artilleria grossa. Se'ls en refot la didàctica i la pedagogia. Les quotes de llengua que busquen només són per descatalanitzar. Saben que aquests nens són les “branques fullades que ens portaran dies més bells” del poema de Vinyoli, el bosc recuperat després de la desolació franquista. I per això mig autocar va tornar satisfet de Barcelona: aquests nens són una bona causa per mobilitzar-nos.