Llibertat i convicció

Els catalans unionistes han d'estar molt preocupats per la falta de projecte i d'imaginació del govern espanyol i dels altres partits, que defensen continuar dins d'Espanya, davant de l'empenta independentista. La falta de propostes per a Catalunya, més enllà de conservar l'statu quo, i la poca imaginació davant de l'embranzida catalana la demostren, dia sí i dia també, amb les declaracions dels seus líders més reconeguts.

Un dia el senyor Montoro ens diu que no es publicaran les balances fiscals perquè els independentistes les utilitzem malament. L'endemà, a conseqüència de les pressions dels mateixos barons del Partit Popular, rectifiquen i diuen que sí que les publicaran, però des del Partit Popular a Catalunya diuen que mai no havien dit que no les publicarien, quan tots ho vam poder sentir. Després, a Valladolid, la senyora Sánchez-Camacho diu que Catalunya és la comunitat que rep més de la solidaritat d'Espanya (em va estranyar que aquestes declaracions fossin tan poc contestades des de Catalunya). Més tard, no sé si per fer quedar malament la líder del PP català, el senyor Ángel de la Fuente, l'expert del ministeri espanyol, diu que el dèficit fiscal català és d'11.000 milions d'euros, però que ells faran uns altres números perquè els que fa la Generalitat (que són els reconeguts internacionalment) són un nyap. La setmana passada, el senyor Margallo ens anima a fer un declaració unilateral d'independència, perquè diu que no podrem fer la consulta i que fer una declaració és l'únic camí que hi ha per aconseguir la independència, per tant reconeix que hi ha un camí en contra del que afirma el govern espanyol.

Els arguments dels líders del PSOE no són gaire diferents dels del PP. El senyor Felipe González, durant l'entrevista amb el president de la Generalitat, va dir que el camí de l'autodeterminació és inexistent, però no va fer cap proposta ni va oferir cap solució, ni tan sols va gosar parlar de federalisme. Més tard, la senyora Susana Díaz, no sé si s'ho preguntava a ella mateixa o si ens ho preguntava a nosaltres, volia saber què direm als catalans de pares que van venir de fora, que són fills d'estrangers? El primer que li hem de preguntar és per què considera estrangers els andalusos que viuen a Catalunya i el segon és si té alguna cosa en contra dels estrangers. Per justificar la visita de la senyora Díaz, el secretari d'organització dels socialistes andalusos, el senyor Juan Cornejo, diu que a Catalunya viuen dos milions d'andalusos i que la senyora Díaz es preocupa perquè estiguin atesos. El primer que hauríem de preguntar és com fan aquests números? Quants anys han de viure a Catalunya perquè la senyora Díaz els consideri catalans? O és que vol que siguin immigrants tota la vida? I el senyor Pere Navarro, en plena crisi de la monarquia espanyola, va demanar que aquesta faci d'àrbitre del procés sobiranista. Els arguments de l'Estat espanyol i del PSOE fins ara han estat la negació de la consulta i del dret d'autodeterminació i la defensa de la Constitució. Les paraules dels uns i dels altres potser són diferents, però els objectius són els mateixos: impedir la consulta i negar-nos el dret a votar.

L'estratègia del Govern espanyol es basa en actuacions judicials, polítiques i econòmiques contra Catalunya, que ja han aplicat i continuaran aplicant durant aquest any 2014. I algunes de les seves actuacions, com han demostrat aquest passat cap de setmana, intenten provocar-nos, com en el cas de Sant Celoni, perquè caiguem en el parany i tenir l'excusa per actuar judicialment o mostrar-nos el seu poder, prohibint les banderes, com en el cas de la final de la copa a Màlaga, per atemorir-nos.

Esperem que, quan s'adonin que no caurem en la provocació i que no ens fan por les prohibicions, ens expliquin els arguments per quedar-nos a Espanya. Estaria bé que ho fessin aviat i que unionistes i independentistes poguéssim debatre i contrastar les diferents propostes, perquè els ciutadans dubtosos poguessin decidir, amb total llibertat i convicció.