Els hússars de la mort

Pot­ser només ha estat una esca­ra­mussa indi­vi­dual o pot­ser el gran poder germànic ha enviat a Cata­lu­nya la seva cava­lle­ria lleu­gera perquè aplani hos­ti­li­tats. Sigui com sigui, una sei­xan­tena de direc­tius o exdi­rec­tius o espon­ta­nis o vés a saber què de grans empre­ses ale­ma­nyes han pres posi­ci­ons sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya. I ho han fet tre­pit­jant fort. Afir­men aquests genets que la sepa­ració cata­lana tin­dria “nefas­tes con­seqüències”. Per a Cata­lu­nya, per a Espa­nya, per a Ale­ma­nya o per a ells? Només par­len de Cata­lu­nya. I afir­men aquells senyors que els cata­lans farien bé d'apa­gar el seu “fer­vor naci­o­na­lista” perquè fenòmens com aquest han pro­vo­cat durant l'últim segle “sofri­ments imme­su­ra­bles sobre Europa”. En saben molt, per experiència pròpia. Però, savis i impor­tants com són, aquests sei­xanta hússars hau­rien de saber més història i des­triar entre “naci­o­na­lis­mes”. N'hi ha d'ofen­sius i agres­sius. N'hi ha de tota­li­ta­ris. I n'hi ha també de defen­sius i democràtics. Bar­re­jar-los tots i eti­que­tar-los sota una marca genèrica no només és un error sinó també una injustícia. Per no tenir, els cata­lans no tenen ni cava­lle­ria. Només tenen cava­llers tips de fer de burro. L'alter­na­tiva que pro­po­sen aquests exe­cu­tors –més que exe­cu­tius– és que Cata­lu­nya con­tinuï sent “una regió forta d'Espa­nya”. Per a què? Perquè con­tinuï pagant la gran festa espa­nyola o perquè Espa­nya pugui tor­nar el deute públic que deu al Bun­des­bank? Caram amb la dar­rera cava­lle­ria prus­si­ana... fa cara de banca.