Patrimoni ripollès

La premsa comarcal va informar fa una setmana de dos casos del Ripollès que em van cridar l'atenció. L'un és la iniciativa d'un grup d'hostalers d'oferir un pack de llonganisseta (botifarra, en altres comarques) i vi amb porró als esquiadors i forasters que s'encallen a la carretera, els caps de setmana de les temporades d'esquí i de bolets, perquè berenin al preu de 6 euros. La iniciativa no és innovadora. Hi ha coses semblants amb la cuina volcànica de la Garrotxa, amb la gamba de Palamós, amb els fesols de Santa Pau i amb les garotes, entre moltes altres. La curiositat rau en el producte. A Alp, Puigcerdà, Ripoll, Vic, Mollet, Parets del Vallès o a qualsevol bar de Nou Barris acostumen a tenir llonganisseta o botifarra, pa amb tomàquet i vi. És a dir, és com fer una campanya de hot dogs a Manhattan o de pernil a Sevilla. També he demanat, als locals on acostumo a passar, el preu d'un tros de llonganisseta o botifarra amb pa amb tomàquet. Enlloc valia més de 4 euros i oscil·lava entre els 2,75 i els 3,50. Possiblement a l'àrea de l'autopista a Mollet un entrepà i un got de vi arriba, fins i tot passa, dels 6 euros. Una iniciativa, doncs, que ens apropa més a Barcelona, si més no en els preus.

L'altra qüestió, més que cridar-me l'atenció, em va inquietar. Sembla que l'Ajuntament de Campdevànol es vol desfer, encara que sigui per la via de l'enderroc de l'edifici, de les antigues oficines de la Farga Campdevànol que hi ha al costat del riu Freser amb vistes al Puigmal, al pla de Molinou o a part de la serres de Grats i el Catllar. Es tracta d'un paral·lelepípede quasi tan perfecte com el monòlit de 2001 ple de dalt a baix i d'esquerra a dreta i per tots cantons d'amplis finestrals perfectament quadrats i amb vidrieres. A més, es va construir als anys seixanta amb tècniques antiterratrèmols. El que hauria de ser un símbol característic de l'arquitectura industrial en els moments de més esplendor de la indústria ripollesa, presenta un estat absolut d'abandonament per part dels seus propietaris, la Generalitat de Catalunya, amb la complicitat de l'apatia de diferents ajuntaments. Ara diuen que fa lleig i que a Campdevànol sobren equipaments. Crec que si sobra alguna cosa és l'edifici de l'ajuntament, que tot i no tenir cap element d'interès arquitectònic o cultural, es va remodelar, truncant qualsevol iniciativa urbanística molt més interessant –que hi era– per obscurs interessos econòmics.