Tarifes congelades

La T-10 d'una zona s'ha encarit aquest any un 5,1%, molt per sobre del 0,2% d'augment de l'IPC anual. Ah, i la T-30/50, un 8,4%. Cal tenir en compte que aquestes dues targetes són les utilitzades pel 89% dels usuaris del transport públic, segons les mateixes dades de l'Autoritat del Transport Metropolità, els responsables polítics de la mateixa no paren de dir que la decisió s'ha pres mirant de no perjudicar els que fan un ús intensiu del transport públic... El debat sobre el preu del transport públic és prou complex si es té en compte el dèficit de 600 milions d'euros que arrossega el sistema i la caiguda de fons públics, sobretot d'un Estat que se n'ha desentès del tot, aquests darrers anys. No és fàcil, i menys quan posar en marxa el sistema costa ni més ni menys que 1.275 milions d'euros cada any. I tot això en un marc de crisi que, a més, ha fet caure el nombre de viatges i, per tant, també la recaptació provinent de la venda de bitllets. I encara més: tot això en un sistema en què quan surt del rovell de l'ou, és a dir, de la primera corona, no és pas una meravella, entre altres raons perquè s'ha primat construir l'L9 –ara practicament aturada– en lloc de connectar com cal els municipis de la segona corona, i perquè l'Estat ha passat olímpicament d'invertir en la xarxa de rodalies durant anys. Sigui com sigui, cal un debat profund de cap a on va el sistema de transport públic. I si es vol fer un debat seriós, caldria aturar-se a pensar. Seria bo, doncs, deixar en suspens un augment de preus absolutament abusiu o, almenys, iniciar ja les converses amb tots els actors implicats amb el compromís de partir de la base que no són de rebut augments del 30% en quatre anys de la targeta més usada pels usuaris, la T-10. Mentrestant, els usuaris, agrupats a la plataforma Stop Pujades, es manifesten cada dimecres en una mobilització que cada setmana creix més. De tres concentracions a mitjans de desembre a una cinquantena dimecres passat. La protesta, a més, prendrà més volada amb la coincidència del Congrés Mundial del Mòbil, dilluns vinent, quan s'hi afegiran els sindicats. Els polítics alerten que la ciutat s'hi juga molt amb un esdeveniment com aquest. I tenen part de raó, com la tenen els ciutadans, que veuen que han de pagar dia rere dia per una crisi que no han generat, mentre els bancs augmenten beneficis o continuen els desnonaments salvatges, per exemple.