Eurofòbia

A Europa hi ha pocs territoris que tinguin un sentiment europeista més accentuat que Catalunya. El catalanisme, que és el tronc central i majoritari de la política catalana, ha reclamat sempre una Europa forta i unida com a refugi civilitzat davant les arbitrarietats i la ineficàcia d'Espanya. És per aquesta raó que a Catalunya no hi ha partits polítics euròfobs, i ni tan sols l'euroescepticisme és una opció amb gaire predicament. Tant és així, que el sobiranisme preveu que el futur Estat català formarà part de la Unió Europea (UE) perquè tothom dóna per fet que és el nostre marc polític, econòmic i cultural. Quins altres ciutadans europeus mostren, avui, un grau tan alt d'adhesió a la UE? Arreu del Vell Continent es multipliquen els grups contraris al moviment europeu davant la indiferència de la gent i la incapacitat de les institucions comunitàries d'engrescar ningú. Fins i tot el Regne Unit farà un referèndum per decidir si en marxa. Per contra, a casa nostra el sentiment europeista es manté ben viu. És per això que els caps pensants de Brussel·les haurien de reflexionar una mica abans d'amenaçar una Catalunya independent amb l'expulsió. No em sembla gaire intel·ligent voler expulsar un dels països més fermament partidaris de la unificació europea. Fer-ho pot generar, per primer cop, un sentiment contrari a la UE a Catalunya i esperonar els partidaris d'un Estat català que rebutgi formar-ne part. Malgrat el que se'ns digui, tots sabem que fora de la UE no s'hi viu gens malament. Que ho preguntin als suïssos o als noruecs, per exemple.

De manera que la cosa és clara: les institucions europees no podran evitar que Catalunya sigui un estat, però és a les seves mans que aquest nou país continuï essent un baluard de l'europeisme.