Excusetes de mal pagador

La por­ta­veu de la Comissió Euro­pea, Pia Ahrenkilde, ha inten­tat apa­gar el foc uni­o­nista atiat, una vegada més, pel bom­ber pre­si­dent José Manuel Durão Bar­roso, que abans havia sen­ten­ciat la qüestió viril­ment. Segons Bar­roso, si un ter­ri­tori d'un estat mem­bre se'n separa, la read­missió a la Unió Euro­pea seria “extre­ma­da­ment difícil”. Més encara, “impos­si­ble”. Ahrenkilde ha mati­sat que les con­seqüències de la inde­pendència d'Escòcia o de Cata­lu­nya no estan clares perquè la Comissió només farà pública la seva posició ofi­cial a petició de part; és a dir, si ho dema­nen també ofi­ci­al­ment el Regne d'Espa­nya o el Regne Unit. Men­tres­tant, tot és pelar raves o fer volar coloms. Durão Bar­roso pela els raves i fa volar els coloms que li con­ve­nen. Que són els que con­ve­nen a Lon­dres o a Madrid. El pre­si­dent de la Comissió és aquell àrbi­tre de fut­bol que faci­lita el gol d'un equip i després aixeca els braços en senyal de victòria i se'n van al cen­tre del camp fent tom­ba­re­lles d'ale­gria. Afirma Pia Ahrenkilde, que és nòrdica, més seri­osa i menys sectària, que la Comissió “no vol inter­fe­rir” en “pro­ces­sos democràtics”. Tant de bo es tractés de dos pro­ces­sos democràtics. Al Regne Unit almenys en fa l'apa­rença. A Espa­nya, ni això. A Espa­nya hi ha poc procés i menys democràcia. La inter­venció d'una Unió Euro­pea com Déu mana hau­ria de ser, pre­ci­sa­ment, garan­tir dos pro­ces­sos impe­ca­bles, expli­car la rea­li­tat com és i no ser­vir des­ca­ra­da­ment a l'interès d'una de les parts. Menys “unió” i més Europa!