L'Aran estat

Des de la Val d'Aran, Jusèp Loís Sans, ha posat sobre la taula quin ha de ser l'encaix de la Val d'Aran amb la Catalunya independent. I ho ha fet, a parer meu, de l'única manera racional possible: la seua és una proposta confederal. Catalunya ha reconegut sempre la diferència aranesa. Amb major o menor entusiasme, segons les èpoques i les persones, això és cert, però amb una notable coherència. L'Aran és un territori nacionalment occità que les circumstàncies històriques han situat dins del Principat. El darrer estatut català, en aquest sentit, ha anat lluny en termes culturals i ha fet de l'occità llengua oficial a tot el Principat, però ha fet curt en termes polítics, ja que no reconeix l'especificitat política i administrativa que hauria de tenir el govern aranès.

La nova etapa que pot obrir-se després de la independència, però, reclama plantejaments ambiciosos, ací i allí. I, en aquest sentit, la proposta de crear una república occitana a la Val d'Aran em sembla una idea molt encertada. La mida o la població en el món en què vivim ja no és cap argument a la contra. I en canvi l'opció confederal entre Catalunya i l'Aran resoldria, potser per sempre, les relacions entre els dos territoris, seria coherent amb el respecte a la diferència que Catalunya ha reclamat històricament per a ella mateixa i dotaria els aranesos d'uns poders per governar el seu país que no han pogut tenir mai. Una república aranesa, però, tindria també un efecte important cap a la resta d'Occitània, i això ho cal valorar. Avui, de fet, el Principat de Catalunya ja és l'únic territori on l'occità és llengua oficial i això és una referència indispensable per a tots els occitans. Podem imaginar, doncs, la sotragada positiva que significaria un Aran independent i confederat amb Catalunya per a la nació que va de Bordeus a les Valades.