Ribot previ

Vostè què prefereix, que primer li treguin un queixal i després li posin anestèsia, o que primer li posin anestèsia i després li treguin un queixal? Això és el que ha passat aquesta setmana al Congrés dels Diputats. El PP, el PSOE (PSC inclòs) i UPyD han aprovat que el Tribunal Constitucional retalli l'Estatut abans que sigui votat pel poble. Tota una gentilesa tenint en compte que, com és sabut, el Tribunal Constitucional fins ara actuava amb la finezza inversa. Amb aquest recurs previ d'inconstitucionalitat sembla com si el PP i el PSOE es vulguin fer curar els mals de consciència pel seu paper en aquell procés. El PP admet que la imatge de Rajoy recollint signatures contra un Estatut votat pel poble de Catalunya ha estat un accelerador del sobiranisme. Solució: que es retalli abans i que es voti el que en quedi: com que ja haurà passat pel sedàs del Tribunal Constitucional serà digerible per l'Espanya profunda i ja no caldrà demanar signatures. Pel que fa el PSOE, amb aquest recurs previ s'estalvien un nou “apoyaré”. Ja no caldrà mentir al poble de Catalunya perquè el Constitucional retallarà, el Parlament votarà el residu i es podrà venir amb tota la immunitat del món a fer discursos al Palau Sant Jordi: “Apoyaré lo que quede del Estatut!” (Aplaudiments. Sona música, entra Pere Navarro agafat de la mà amb Alfredo Pérez Rubalcaba, aixequen les mans, saluden i reparteixen roses. Fosa a negre). Aquesta mesura, però, té dos inconvenients: 1) És escàs: PP i PSOE es deuen pensar que amb aquest gest han resolt els errors del passat i ja poden tenir tranquil·litat d'esperit. Sap greu caure en els tòpics, però, comptat i debatut, s'arriba a aquella conclusió tan usada: no han entès res. Una immensa majoria del poble de Catalunya no vol que li retallin ni abans ni després, simplement vol que prevalgui allò decidit aquí. I 2) Arriba tard: ja no hi haurà cap nou Estatut a retallar. De tant arrencar-los, se'ns han esgotat els queixals.